Opinió

 

<149/169>

Vicent Partal

26.05.2005

Full de ruta

L'atemptat d'ahir a Madrid, en unes altres circumstàncies, hauria mogut un terrasbatall. No ha estat així. Probablement perquè comença a flotar una consciència prou generalitzada d'anar entrant en un procés de resoldre el conflicte i que hi ha un 'full de ruta' no escrit, però sabut. En aquest full de ruta, hi caben alguns atemptats, sempre que no facen cap mort. ETA va respondre ahir al sector de la societat espanyola que es pensa que negocia 'només' perquè es troba acabada. Era un missatge no contradictori amb les declaracions en favor d'una eixida negociada.

I no ho és, contradictori, perquè el procés de pau durarà anys i s'assumeix que, mentre duri, hi haurà detencions i atemptats. Segurament que s'evitaran les tortures, la detenció de la cúpula d'ETA o els assassinats, perquè això faria perillar tot el procés. Però un cotxe bomba com el d'ahir, o unes detencions com les d'aquesta setmana, són assumibles per l'altre costat. (Per cert: no és pas igual posar una bomba que un cotxe bomba. Un cotxe bomba demostra una capacitat operativa molt superior a la d'una bomba i deixa ben clar que, si des de fa dos anys no hi ha morts, és perquè ETA no vol, o no li convé, que n'hi haja.)
Siga com siga, en tots els processos de pau del món es pot trobar el famós 'full de ruta' popularitzat pel conflicte entre palestins i israelians. I tots els processos de pau cerquen més la manera d'establir la confiança entre els contrincants i el temps que cal per a arribar-hi que no pas quina és la solució. El problema no és la solució, que quasi sempre és notòria, sinó com s'hi arriba. Per exemple, tots sabem que la solució del conflicte entre Israel i Palestina està a constituir dos estats independents amb capitalitat conjunta a Jerusalem. Però els palestins hauran de renunciar que els refugiats puguen tornar a l'actual territori israelià. Per exemple. A Irlanda ja ho saben, que l'IRA no es desarmarà mai. I no passa res. Simplement, això ha deixat de ser una condició absoluta. En canvi, els republicans saben que la reunificació de l'illa no es farà d'una manera contundent i que els anglesos continuaran tenint un paper, encara que menor, al nord. Així passa a tot arreu. I passarà a Euskadi també.
A Euskadi les condicions de l'esquerra abertzale són clares: presos al carrer, reconeixement d'Euskalherria com a àmbit de decisió política i procés de reunificació de les dues comunitats basques i el nord. La independència? No, si no la vota la majoria de bascos. El govern espanyol, de fet la societat espanyola, encara no ha presentat quines són les seues condicions. Quan se sàpiguen es podrà començar a negociar per arribar a la pau. Però la pau no serà ni la derrota d'ETA ni la derrota d'Espanya. Serà una cosa diferent de la que hi ha ara. Però, com ja va dir Carter, la pau només serà estable, si els dos costats acaben guanyant-hi alguna cosa. En aquest procés passaran anys i hi haurà atemptats i detencions. No passa res. Les coses es fan així a qualsevol part del món.

POSTDATA: De matí ens hem despertat amb la detenció i l'empresonament d'Otegi. No beneficia el procés, però, probablement, també entra dins la normalitat. Ja se sabia que el dirigent de Batasuna, una de les peces clau de la negociació, tenia aquest afer pendent amb l'Audiència espanyola. I per més que hi haja voluntat política del govern i dels partits, aquella Audiència va a la seua. I continuarà anant-hi, segurament. Potser serà una de les causes d'entrebancs més clara, aquests mesos vinents. Però, de la mateixa manera que ahir els partits espanyols, tret del PP, es van mossegar la llengua després de l'atemptat, avui és l'esquerra abertzale la que se l'haurà de mossegar. La detenció d'Otegi, avui a la matinada, no hi ajuda, però m'estranyaria molt que aturara el procés obert. Si la policia haguera anat a detenir-lo, potser sí que la cosa tindria conseqüències, però tractant-se d'un sumari obert de fa temps, crec que no afectarà el procés, per molt que irrite.

Mail Obert