Opinió

 

<150/169>

Vicent Partal

06.04.2005

Dol amb mesura

Ahir al vespre explicàvem en aquesta notícia que els blocs comencen a omplir-se de veus discrepants sobre el tractament que els mitjans fan (fem?) de la mort del papa Joan Pau II. És evident que, just després de la mort, la notícia havia de rebre un tractament excepcional. Però qui sap si no s’allarga massa i no es tracta el papa poc críticament...

Ahir al vespre, quan escrivia aquest mail, la majoria dels mitjans, digitals o no, encara obrien la portada amb la mort del papa. Potser és una mica excessiu, tot plegat. Crec que ja comença a notar-se que hi ha un gruix notable de gent que creu que se’n fa un gra massa. A VilaWeb, voluntàriament, hem mirat de dosificar la cosa, tret de dissabte i diumenge, quan en vam fer el tema principal sense discussió. Dilluns a última hora del vespre vaig rebre un SMS poc respectuós amb el papa, que indicava una certa irritació envers les televisions i que acabava amb el clàssic 'passa-ho'. Però ahir una colla de gent me'l va comentar i me’n van arribar unes quantes còpies més. Als blocs, als de MÉSVilaWeb i als altres, també vàrem començar a trobar crítiques i queixes i, per això, vàrem fer-ne notícia. I tinc la impressió que, a mesura que passen els dies, si continuem així, una certa irritació pel tractament dels fets que observe en alguns sectors anirà en augment. Hem de pensar que manca ben bé un mes abans que no s'acabe tot el complicat procés que ha de portar a la proclamació d'un nou papa...
L'acriticisme amb què es tracta, en general, la figura de Karol Wojtiła crec que és un altre dels motius que complica la recepció del missatge. La meua opinió sobre Joan Pau II, ja la vaig exposar fa uns quants dies, de la forma més moderada que vaig saber. Crec, per dir-ho ràpid, que ha estat un personatge central d’aquestes darreres dècades, molt contradictori. Amb grans punts a favor, però també amb ombres i errors. No vivim en una cultura que tinga gaire facilitat per a criticar els morts. Però presentar d'una manera tan constant i compacta les mostres d'afecte sense compensar-les amb opinions diverses no crec que siga una bona recepta per a ningú. I és evident que les mostres d'afecte són multitudinàries com feia dècades que no es veia, cosa que no negue, de cap manera. Parle, senzillament, de la mesura en el dol.

Mail Obert