Opinió
-
La Chacón també estudia
Vicent Partal
20.09.2007
-
Un curs poc corrent (i V). Govern, diguem-ne, de progrés
Vicent Partal
14.09.2007
-
Un curs poc corrent (IV). A la valenciana.
Vicent Partal
13.09.2007
-
Un curs poc corrent (III). El partit i l'objectiu
Vicent Partal
12.09.2007
-
Un curs poc corrent (II). Els sobiranistes
Vicent Partal
11.09.2007
-
Un curs poc corrent (I)
Vicent Partal
10.09.2007
-
Les eleccions passen factura
Vicent Partal
13.07.2007
-
Nou morts o set
Vicent Partal
04.07.2007
-
Al-Qaida
Vicent Partal
03.07.2007
-
Canàries és Àfrica (al preàmbul)
Vicent Partal
28.06.2007
-
Les mentides es paguen. Ep!, a vegades
Vicent Partal
27.06.2007
-
Jefferson, Jeyson i Yhon
Vicent Partal
25.06.2007
-
La Vanguardia
Vicent Partal
21.06.2007
Vicent Partal
20.10.2006
Antaviana
Avui al vespre la gent d'Antaviana oferirà una festa a les Borges Blanques per celebrar els deu anys d'aquesta empresa exemplar del món d'internet al nostre país. Serà una oportunitat d'agrair-los la molta feina que han sabut fer, però també serà, naturalment, un punt d'aplec de mota gent que en tota aquesta dècada ha contribuït a fer d'internet un cas d'èxit del català. I això té un gran valor.
Té un gran valor perquè sovint, unes quantes dotzenes de persones i d'empreses que han fet possible l'existència i l'enorme visibilitat de la xarxa catalana, no han rebut el reconeixement que calia. En aquest aspecte, d'Antavianes, n'hi ha hagut un bon grapat, repartides per tot el territori, una trama molt sòlida que és, precisament, allò que explica la potència del fenomen.
Des de les Garrigues la gent d'Antaviana ha batallat incansablement per una internet de qualitat, rigorosa, però no pas ensopida, creativa, desacomplexada, arrelada a l'entorn. Ells saben millor que ningú que no ha estat (que no és) fàcil. Fan webs, han fet feina dissenyant i implantant algunes de les webs més importants del país, i ho han fet sense abandonar les Borges. Van i vénen de Barcelona o de qualsevol part del món, però saben que tenen el cor i l'arrel allà. Saben que la tenen allà i volen que això es note, i assumeixen la responsabilitat d'aconseguir-ho. Potser és això que els dóna força per a superar amb nota dificultats evidents, com ara que la connexió a internet encara avui siga més cara i difícil a les comarques rurals que no a la ciutat.
Des d'allà no han tingut complexos per a innovar i experimentar. Per a posar-se en primera fila europea; per exemple, amb el seu laboratori d'experimentació gràfica Astramat o amb el CMYK. Des d'allà han sabut barrejar, com pocs, bon ofici amb sensibilitat popular, amb aportacions com la Capella Virtual de veneració a la insigne Santa Tecla. Des d'allà han sabut treballar d'una manera constant durant deu anys, tan apassionants com difícils, tan esperançadors com complicats, i han aconseguit de bastir una empresa que és tot un model.
Però encara hi ha una cosa que, per mi, és més important: des d'allà han sabut ser part d'aquesta xarxa catalana de webs, que és un èxit notable, consagrat internacionalment amb la consecució del domini .cat.
Pocs països del món poden lluir un repertori tan horitzontal de bones iniciatives, escampades per tot el territori, que se saben part d'un tot, no pas coordinades per força, ni anheloses de menjar-se les unes a les altres,. Hi ha un model català d'internet, recognoscible a tot el món. I aquest model català d'internet no es basa en empreses monstruoses, en models verticals ni en monopolis. Es basa en un ecosistema molt sostenible de gent que es respecta, que s'ajuda quan cal sense demanar res en canvi, que se sent vinculada als altres sense tenir-ne l'obligació, i que pacta, espontàniament, destil·lant-les amb el pas dels anys, unes normes de feina, una filosofia, una manera de fer i de compartir.
Antaviana avui, quan celebra els deu primers anys, és, en aquest aspecte, un símbol per a molts de nosaltres. Un símbol de tanta i tanta gent que ha fet feina tots aquests anys, de moltíssimes hores d'esforç poc conegut i responsable, d'una manera de fer solidària, que es reconeix com a part d'un tot, sense que la competència natural entre empreses o grups acabi fent-ne enemics irreconciliables. Sense aquesta manera de fer, que Antaviana també, i tan bé, representa, la xarxa catalana no existiria, no hauria estat l'èxit que és. Ni que siga sols per això, i no és sols per això, ja mereixen tot l'agraïment que els pugam demostrar.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015