Les eleccions passen factura

El panorama polític valencià no pot ser més mogut. La dreta ha resolt el seu problema, l'enfrontament Zaplana-Camps, però la resta de partits passen un autèntic daltabaix, a pocs mesos de les eleccions espanyoles. El PSPV i el Compromís han quedat tocats pels mals resultats electorals i han de viure tot de moviments i enfrontaments que presagien una victòria encara més aclaparadora del PP el mes de març. I així ens van les coses...

El PSPV, després d'un instant de dubte, sembla que ha decidit que era millor de substituir Ignasi Pla ara que no esperar què passa en les eleccions de març. I hi ha arribat Jordi Sevilla per fer-ho. És una decisió arriscada. Les eleccions de març tanquen un cicle electoral, i seria prudent de deixar-lo acabar a qui ha portat aquest cicle des del principi i, en tot cas, treballar després per refer la situació durant els quatre anys següents. Però Zapatero no es pot arriscar a treure les mateixes males xifres obtingudes pel PSPV de Pla. Entre més raons, perquè un èxit enorme del PP a València dificultaria molt els seus números d’àmbit estatal. Així que ha jugat amb risc i ha enviat Sevilla a arreglar una situació que no crec que siga fàcil d'arreglar. En sis mesos no es pot capgirar la dinàmica tan obseqüent amb el PP que Pla ha instaurat en el PSOE valencià. I, a més, ara apareixen tots els candidats imaginables per disputar-li la primacia. Podem esperar doncs una tardor socialista calenta, que no és la millor situació per als interessos del principal partit valencià de l'oposició.

Al seu costat, el panorama no és gaire millor. El Compromís sembla que reforce els errors que va cometre en campanya i, si abans eren dos que anaven cadascú a la seua, ara sembla que seran, pel cap baix, tres. El poc tacte del Partit Comunista, per dir-ho suaument, ha fet saltar de polleguera, en la primera de canvi, tant el Bloc com el corrent intern d'Esquerra Unida, Esquerra i País, que es veu amb cor d'imitar Iniciativa per Catalunya amb la formació d'Iniciativa del Poble Valencià. La dinàmica interna del Bloc és més calmada, sobretot perquè ha aconseguit de fer creïble la tesi que, amb la participació en el Compromís, hi han eixit guanyant. Algun episodi castellonenc aïllat i algunes enquestes que semblen indicar que el seu electorat no va entendre la coalició no han esborrat aquesta imatge, i els nacionalistes fins i tot es veuen reforçats per l'aparició d'Iniciativa. Amb Esquerra i País, ara Iniciativa, és evident que el Bloc hi té molt millor sintonia que no amb la direcció d'Esquerra Unida, i el pas endavant que ha fet, constituint-se en partit, és molt ben valorat pel Bloc, perquè veu que, en el grup parlamentari Compromís Bloc i Iniciativa, hi té un poder decisiu. Però la batalla de les eleccions espanyoles és oberta. I Iniciativa té un peó clau a jugar: Isaura Navarro, actual diputada per Esquerra Unida al congrés, és una candidata ideal per a ells, però que la direcció d'Esquerra Unida sembla que voldria bandejar per algú més afí. Però, de moment, ahir va cridar a la formació d'un Compromís per a les eleccions generals, i fins i tot a una candidatura conjunta amb el PSOE al Senat, a l'estil de l'Entesa Catalana de Progrés. Seria una conseqüència lògica de les eleccions valencianes, però no estic gens segur que el Bloc vulga repetir el projecte, tot i saber que no té la menor possibilitat tot sol. I si això és així, Esquerra Unida haurà d'encarar el debat entre els seus dos grans integrants per veure qui encapçala una candidatura, perquè, si hi ha conflicte, tindrà poques possibilitats.

Així ens trobem, doncs. Amb les eleccions passant factura.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet