Opinió
-
Xavier Solano: 'Comença la campanya per la independència d’Escòcia'
Xavier Solano
24.10.2011
-
Jordi Llaonart: 'Hem guanyat la guerra a Líbia'
Jordi Llaonart
21.10.2011
-
Miquel Sellarès: 'L'estat s'ha quedat sense coartada'
Miquel Sellarès
20.10.2011
-
Mariano Ferrer: 'Ara vindrà la vomitera de tots els qui han viscut del conflicte'
Mariano Ferrer
20.10.2011
-
Imanol Murua: 'El final d'ETA no és el final del conflicte polític basc'
Imanol Murua
20.10.2011
-
Rematant Gaddafi
Josep Martinoy
20.10.2011
-
Joaquim Boixareu: 'Cal continuar pressionant perquè les decisions s'executin com més aviat millor'
Joaquim Boixareu
19.10.2011
-
Germà Bel: 'És un cafè per a tothom sense més cafè'
Germà Bel
19.10.2011
-
Joan Amorós: 'Avui hem tingut una bona notícia, però alerta, perquè no hi ha res guanyat'
Joan Amorós
19.10.2011
-
Eliseu Climent: 'Caldrà continuar pressionant perquè el corredor mediterrani siga realitat'
Eliseu Climent
19.10.2011
-
Josep Vicent Boira: 'La pressió social i el consens entre el País Valencià i Catalunya han estat fonamentals'
Josep Vicent Boira
19.10.2011
-
Alfons López Tena: 'La Generalitat anirà a la festa de Blanco pel corredor en un acte de provincianisme i subordinació'
Alfons López Tena
18.10.2011
-
Vicenç Altaió: 'La cultura no pot viure mai aliena al món'
Vicenç Altaió
18.10.2011
Àlex Castillo
30.11.2014
Pobresa infantil: principal problema, ara i aquí
Més enllà de problemes identitaris, de corrupció i d’organització política, ens trobem en una situació extrema pel que fa a la pobresa infantil. Un problema sobre el que no se’n parla massa i que, malgrat això, afecta de manera molt directa el bé més preuat de la societat: els infants, aquelles persones petites que tot polític en campanya ha de grapejar i petonejar.
Els darrers informes sobre el tema, tant el d’Unicef com altres anteriors, situen el percentatge de nens sota el llindar de la pobresa o en risc d’exclusió social entre un 25 i un 30%. Independentment de les xifres, es tracta d’una magnitud prou important com perquè hi hagi debat, propostes, comentaris, etc. En canvi no ho sembla massa. Si busquem articles sobre la qüestió en trobarem dos o tres després de cada informe presentat, i dos o tres darrera de cada cas esgarrifós de nens concrets que no poden menjar, infants desnonats i situacions extremes concretes que, pels motius que siguin, salten de les pàgines dels diaris.
Per exemple, a Catalunya tenim un Pacte contra la Pobresa i un altre sobre la Infància. Però tot i que el principal col·lectiu afectat per la pobresa són els menors i que el principal problema de la infància és la pobresa costa fer el pas i centrar la qüestió en els paràmetres adients: Estem davant d’una emergència social de gran magnitud: la Pobresa Infantil. Cal intervenir i actuar des d'ara.
Hem dit en alguna ocasió que la pobresa infantil és ara mateix el principal desafiament de l’escola catalana. Silenci a l’altre costat. No s’ha fet res. No s’ha cridat ni associacions de mares i pares ni entitats que treballen amb la infància desfavorida per tal de parlar del tema. Cap mesura, cap política nova, cap proposta. Com a gran fita uns retocs en les beques de menjador, just el mateix any que es suprimien les beques per a llibres de text i material escolar. Resultat previsible: els problemes no s’arreglen sols.
Aquests infants menyspreats i humiliats avui seran els qui pagaran un percentatge important dels impostos d’aquí a 30 anys, just quan molts dels lectors d’aquest petit escrit esperaran cobrar la seva ben guanyada pensió de jubilació. Però de la mateixa manera que avui els déus dels mercats demanen sacrificis humans amb una voracitat extrema, potser en aquell futur uns altres déus igual d’inflexibles demanaran més sacrificis, no necessàriament els mateixos que ara. Qui sap si en el futur les persones que des de les seves responsabilitats en el govern han abandonat aquests infants a la seva sort seran els que rebin la indigesta medicina de les retallades que tant han receptat.
Sense entrar en el terreny de la justícia i dels drets, com a societat no ens podem permetre maltractar la infància. Aquest maltractament significa maltractar-nos nosaltres mateixos, no aprofitar el capital humà que tenim. En un lloc com el nostre país, sense petroli, gas, mines d’or, de diamants, etc. la riquesa la creem les persones. Com més gran sigui l’exclusió social menys capital humà aprofitarem, menys riquesa podrem crear i, per tant, més pobra i desigual serà la nostra societat.
Àlex Castillo és el president de la FaPaC (Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya).
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015