Opinió
-
Jordi Llaonart: 'Hem guanyat la guerra a Líbia'
Jordi Llaonart
21.10.2011
-
Miquel Sellarès: 'L'estat s'ha quedat sense coartada'
Miquel Sellarès
20.10.2011
-
Mariano Ferrer: 'Ara vindrà la vomitera de tots els qui han viscut del conflicte'
Mariano Ferrer
20.10.2011
-
Imanol Murua: 'El final d'ETA no és el final del conflicte polític basc'
Imanol Murua
20.10.2011
-
Rematant Gaddafi
Josep Martinoy
20.10.2011
-
Joaquim Boixareu: 'Cal continuar pressionant perquè les decisions s'executin com més aviat millor'
Joaquim Boixareu
19.10.2011
-
Germà Bel: 'És un cafè per a tothom sense més cafè'
Germà Bel
19.10.2011
-
Joan Amorós: 'Avui hem tingut una bona notícia, però alerta, perquè no hi ha res guanyat'
Joan Amorós
19.10.2011
-
Eliseu Climent: 'Caldrà continuar pressionant perquè el corredor mediterrani siga realitat'
Eliseu Climent
19.10.2011
-
Josep Vicent Boira: 'La pressió social i el consens entre el País Valencià i Catalunya han estat fonamentals'
Josep Vicent Boira
19.10.2011
-
Alfons López Tena: 'La Generalitat anirà a la festa de Blanco pel corredor en un acte de provincianisme i subordinació'
Alfons López Tena
18.10.2011
-
Vicenç Altaió: 'La cultura no pot viure mai aliena al món'
Vicenç Altaió
18.10.2011
-
Josep-Lluís Carod-Rovira: 'No m'estranyaria que puguem parlar d'aquí a poc temps d'Otegi lehendakari'
Josep-Lluís Carod-Rovira
18.10.2011
<72/72
Josep Bargalló
15.10.2014
Endavant, enrere, endavant
Anit (13 d'octubre de 2014) vaig tenir la sensació que retornava, per uns moments, a una altra nit (21 de gener de 2006) i que una mateixa actitud i uns mateixos interessos dinamitaven un acord majoritari del nostre parlament per tirar endavant —o enrere— en solitari. I em vaig preocupar profundament, perquè allò va ser, en aquells moments, un símptoma evident de feblesa. I de moltes més coses. I va acabar com va acabar.
Però, optimista de mena com sóc, em vaig aferrar a una evidència: el país, la societat, la gent ja ha fet uns passos endavant tan contundents que cap feblesa política no els deturarà. Alentir, entrebancar, endarrerir..., però no deturar. Ara ja no. L'ANC, l'Òmnium, l'AMI... i encara més enllà: la gent.
I avui som en un lloc diferent d'abans-d'ahir, és cert, però sense haver-nos deturat, ni que ens hagin col·locat una giragonsa en el camí cap a la independència. No hi haurà consulta el 9-N —com volien que succeís el PP, el PSOE i tota la parafernàlia constitucional—, però hi haurà un procés de participació ciutadana —que, tot i que encara no tenim clar del tot què vol dir, per bé que sigui evident, per exemple, que no arribarà a tot arreu, tampoc no el volen els de la parafernàlia, abocats al no-res. No hi ha un consens parlamentari majoritari sobre la bondat de la decisió unilateral del govern, però sí que n'hi ha en el convenciment que és millor això que no pas renunciar-hi i quedar-nos a casa. I, arribats aquí, quatre coses:
1. Estic d'acord amb la gran majoria de les condicions que ha fixat la CUP per donar suport a la consulta no-consulta formulada pel president Mas —alguna, com la de nomenar un conseller específic, doncs sí i no.
2. Estic d'acord amb la necessitat de convocar immediatament —el 10-N si pot ser, i si no l'endemà o l'endemà passat— eleccions al parlament i que siguin plebiscitàries, per tal que la ciutadania pugui expressar finalment el seu sí o el seu no a la proclamació d'un estat propi constituent —el sí-no i el sí-no-ho-sé se n'han anat en orris.
3. Estic d'acord que en unes eleccions plebiscitàries hi ha d'haver propostes electorals que vagin més enllà dels partits, que s'hauran de concretar en dues —a tot estirar, tres— llistes àmplies i unitàries —que mantinguin uns matisos necessaris i apleguin sensibilitats diverses amb una proposta sobiranista central, clara i coincident—, més que en una llista única —que expulsi votants que no volen desprendre's de les seves sensibilitats i sumi desconfiances que mai no poden transmetre confiança.
4. I tenim sort del PP, que sempre ens ajuda i ens ajudarà en moments de vacil·lació i feblesa política —el 2006 i ara.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015