Opinió

Martí Estruch Axmacher

05.09.2014

Un dia a Amsterdam amb Albert Sánchez Piñol

Dimecres, 3 de setembre. Llevar-se feliç a les 6.30 per anar a la feina? L'explicació és fàcil: avui toca anar a Amsterdam per a la presentació de la versió neerlandesa de 'Victus'. El Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya ha cofinançat la traducció i col·labora amb l'editorial Signatuur en l'acte que es farà a la tarda a Spui 25, un espai cultural de la Universitat d'Amsterdam. L'èxit sembla assegurat: les 110 places de la sala són reservades. L'endemà, dijous, hi ha programada una segona presentació a l'Instituto Cervantes d'Utrecht, que té una directora catalana.


Albert Sánchez Piñol defuig tant com pot els viatges promocionals, però aquesta vegada ha acceptat. A l'avió llegeix 'Joyland' de Stephen King i al taxi parla amb una noia de l'editorial dels detalls dels actes i les entrevistes acordades amb periodistes. El dia és assolellat i la ciutat sembla encara més bonica que no és sempre. L'hotel on s'allotja, l'Ambassade de la Herengracht, és un hotel que des de fa dècades acull escriptors estrangers. La majoria d'editorials el fan servir. La joia de la corona és una petita biblioteca amb llibres dedicats dels autors que s'hi han allotjat. 'Victus, de val van Barcelona' descansarà al costat dels llibres de Saramago i no gaire lluny dels de Salman Rushdie. Coses que passen quan et dius Sánchez Piñol.


L'acte a Spui 25 és un èxit rodó. La sala s'omple de neerlandesos encuriosits i alguns catalans de la diàspora. La responsable de l'editorial diu que l'acte es farà en anglès per deferència als espanyols que hi ha entre el públic i els dos a qui adreça la mirada li aclareixen amablement que ells són catalans. Tothom riu i el professor Joep Leerssen inicia una excel·lent introducció al context històric de la novel·la, lligant-ho amb la situació actual. Sánchez Piñol respon a les preguntes del professor i del públic de manera directa i amb bon humor: sobre els fets històrics, sobre la veu narrativa, sobre els personatges que hi apareixen... En el debat posterior hi ha poques referències a l'actualitat: queda clar que als neerlandesos els interessa més la Waltraud que no el 9-N.


Tot té un aire amable i desimbolt, fins que una noia asseguda a les files del darrere, que no ha parat de prendre notes durant l'acte i que porta uns fulls escrits de casa, demana la paraula. S'identifica com a primera secretària de l'ambaixada espanyola de l'Haia i fa una llarga intervenció en què posa en dubte la veracitat històrica dels fets narrats a 'Victus', perquè, segons que explica, a Catalunya hi havia també molta gent que estimava els Borbons, més enllà de les elits. Afirma també que el decret de Nova Planta va ser una llei molt moderna. Sobre la situació actual explica que Espanya és una democràcia moderna i consolidada i que els catalans no tenen cap dret de decidir tots sols sobre el seu futur. Abans no pugui acabar, uns quants neerlandesos la fan callar dient-li que allò és el torn de preguntes i no de mítings polítics. 


Sánchez Piñol refusa d'entrar en polèmica, li diu que els arguments històrics que ha exposat no tenen cap rigor acadèmic i que se sorprèn que un país com Espanya es dediqui a gastar els impostos dels ciutadans a enviar els seus funcionaris a actes literaris com aquell. Aplaudiments i comiat. Després de l'acte, els responsables de l'editorial comenten la jugada entre sorpresos i astorats. Una sorpresa i astorament que no farà sinó augmentar l'endemà, quan l'Instituto Cervantes d'Utrecht decideixi de cancel·lar l'acte per indicació de l'ambaixada espanyola sense donar cap explicació. No penses com jo? Doncs no pots ocupar una càtedra Príncep d'Astúries (episodi Clara Ponsatí). No dius allò que jo vull sentir? Doncs cancel·lem l'acte. 


Curiós, molt curiós, el concepte de llibertat d'expressió que tenen alguns responsables d'aquesta democràcia tan moderna i consolidada que és Espanya.

Editorial