Opinió
-
Xavier Solano: 'Comença la campanya per la independència d’Escòcia'
Xavier Solano
24.10.2011
-
Jordi Llaonart: 'Hem guanyat la guerra a Líbia'
Jordi Llaonart
21.10.2011
-
Miquel Sellarès: 'L'estat s'ha quedat sense coartada'
Miquel Sellarès
20.10.2011
-
Mariano Ferrer: 'Ara vindrà la vomitera de tots els qui han viscut del conflicte'
Mariano Ferrer
20.10.2011
-
Imanol Murua: 'El final d'ETA no és el final del conflicte polític basc'
Imanol Murua
20.10.2011
-
Rematant Gaddafi
Josep Martinoy
20.10.2011
-
Joaquim Boixareu: 'Cal continuar pressionant perquè les decisions s'executin com més aviat millor'
Joaquim Boixareu
19.10.2011
-
Germà Bel: 'És un cafè per a tothom sense més cafè'
Germà Bel
19.10.2011
-
Joan Amorós: 'Avui hem tingut una bona notícia, però alerta, perquè no hi ha res guanyat'
Joan Amorós
19.10.2011
-
Eliseu Climent: 'Caldrà continuar pressionant perquè el corredor mediterrani siga realitat'
Eliseu Climent
19.10.2011
-
Josep Vicent Boira: 'La pressió social i el consens entre el País Valencià i Catalunya han estat fonamentals'
Josep Vicent Boira
19.10.2011
-
Alfons López Tena: 'La Generalitat anirà a la festa de Blanco pel corredor en un acte de provincianisme i subordinació'
Alfons López Tena
18.10.2011
-
Vicenç Altaió: 'La cultura no pot viure mai aliena al món'
Vicenç Altaió
18.10.2011
Josep Piera
15.09.2012
Josep Piera: Francesc Candela
A Gandia, la vesprada del 13 de setembre, acomiadàrem l’amic Francesc Candela, qui, durant la transició democràtica, va ser un polític significat dins de l’esquerra nacionalista, especialment a la seua ciutat, Gandia, i a la seua comarca, la Safor, aleshores coneguda clandestinament com 'la Psanfor', pel partit on ell militava. Com a polític gandià, la seua bonhomia personal i el seu tarannà d’hàbil negociador (era un advocat ben preparat) van ser claus durant els anys que va ser regidor de l’ajuntament. Per dir-ho en curt: Candela marcà idees noves, maneres noves, i un estil de fer política real a escala municipal.
Per això dic que sense els coneixements i les qualitats que ell tenia, Gandia no seria la que és ara; vull dir, una ciutat democràtica, moderna, dialogant, que es reconeix en la seua història, i renovada urbanísticament. La Gandia que ha marcat tendència durant trenta anys. A més, Paco Candela ha sigut una persona cabal, és a dir de cap, amb seny (també dit trellat), un negociador discret, dialogant, coherent amb les seues idees, a les que s’ha mantingut fidel. Com cal que siga un polític, que és el que era ell. I una bona persona.
Voldria destacar algunes de les seues activitats en el terreny cultural. Perquè mitjançant la seua voluntat civil (i la d’altres, per supòsit), els que érem més joves poguérem escoltar Raimon i altres 'noves cançons' per primera vegada a Gandia, ens poguérem formar intel·lectualment al soterrani de l’Ateneu Juvenil, tinguérem un Cine Club, gaudírem de lectures i de músiques d’arreu del món gràcies a Concret-Llibres... I vam aprendre a valorar els nostres clàssics (Ausiàs March, Joanot Martorell, Joan Roís de Corella). I més, més coses que ara se’m queden als calaixos del record.
Per tot això m’atrevesc a dir que Paco Candela possibilità el creixement intel·lectual de la generació que li anava darrere, que és la meua, i la d’altres molts. Per això, els joves dels 70, més poètics que polítics, l’hem tingut com un germà gran amb qui es podia enraonar, discutir, discrepar, no fer-li cas... Per això l’hem estimat i respectat sempre. I valore especialment la seua cultura literària, i la capacitat amb que feia possibles, des del seu pragmatisme, o consciència de la realitat, els somnis civils d’un país silenciat, i els culturals d’una generació creativa, més jove que ell. Perquè ell creia que entre tots ho podríem fer tot (que es deia aleshores); fins i tot fer possible el que semblava impossible. Dijous passat, família, amics, companys, polítics, i militants del seu partit, més que dir-li adéu amb un somriure, li vam desitjar un bon viatge, i li vam mostrar el nostre record generós i bonhomiós. Com era ell.
Josep Piera
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015