Opinió
-
Jordi Llaonart: 'Hem guanyat la guerra a Líbia'
Jordi Llaonart
21.10.2011
-
Miquel Sellarès: 'L'estat s'ha quedat sense coartada'
Miquel Sellarès
20.10.2011
-
Mariano Ferrer: 'Ara vindrà la vomitera de tots els qui han viscut del conflicte'
Mariano Ferrer
20.10.2011
-
Imanol Murua: 'El final d'ETA no és el final del conflicte polític basc'
Imanol Murua
20.10.2011
-
Rematant Gaddafi
Josep Martinoy
20.10.2011
-
Joaquim Boixareu: 'Cal continuar pressionant perquè les decisions s'executin com més aviat millor'
Joaquim Boixareu
19.10.2011
-
Germà Bel: 'És un cafè per a tothom sense més cafè'
Germà Bel
19.10.2011
-
Joan Amorós: 'Avui hem tingut una bona notícia, però alerta, perquè no hi ha res guanyat'
Joan Amorós
19.10.2011
-
Eliseu Climent: 'Caldrà continuar pressionant perquè el corredor mediterrani siga realitat'
Eliseu Climent
19.10.2011
-
Josep Vicent Boira: 'La pressió social i el consens entre el País Valencià i Catalunya han estat fonamentals'
Josep Vicent Boira
19.10.2011
-
Alfons López Tena: 'La Generalitat anirà a la festa de Blanco pel corredor en un acte de provincianisme i subordinació'
Alfons López Tena
18.10.2011
-
Vicenç Altaió: 'La cultura no pot viure mai aliena al món'
Vicenç Altaió
18.10.2011
-
Josep-Lluís Carod-Rovira: 'No m'estranyaria que puguem parlar d'aquí a poc temps d'Otegi lehendakari'
Josep-Lluís Carod-Rovira
18.10.2011
<72/72
Elisenda Paluzie
02.01.2012
Elisenda Paluzie: 2012: Crisi és decisió
Donem la benvinguda a un any que ja sabem d’antuvi que serà dur. Més impostos, menys despesa pública, menys activitat econòmica i més desocupats. Però caldria convertir la crisi en una oportunitat. Etimològicament crisi és decisió, i el nostre poble necessita prendre decisions inajornables. Decidir tard és limitar les opcions a l’abast, i fins i tot quedar-se sense opcions. Catalunya ha passat els anys de creixement econòmic amb un estat que ha jugat a la seva contra, i deixant-se arrossegar per un model de creixement equivocat. Malgrat que a Catalunya s’han comès errors, és l’estat qui ha tingut les eines per a fer política de debò i són els governs espanyols els que han fet una política econòmica de nou ric, sense abordar les reformes estructurals necessàries, i fomentant la cultura del subsidi i la despesa improductiva.
Les retallades i els ajustos pressupostaris no solucionaran la crisi, si no hi ha un canvi de cultura, tornant a la cultura de l’esforç, fomentant l’estalvi i la inversió productiva, millorant la formació, fomentant la mobilitat i també l’assumpció de responsabilitats i de riscos. Hi podem contribuir tots, des de les responsabilitats individuals a les col·lectives. Però, hem de ser conscients que al nostre país abordem aquest procés amb plom a les ales.
Espanya utilitza la crisi per acabar de reduir el nostre país a la subordinació econòmica i política. Cal obrir els ulls: no hi haurà cap voluntat política de tractar de manera justa Catalunya. El pacte fiscal ha nascut mort, com mort és l’estatut, i el catalanisme ha d’abordar sense més dilacions el projecte cap a la independència. Amb tota la pedagogia necessària, però també amb tota la decisió política. El partit avui majoritari haurà de triar entre continuar fent la viu viu dirigint una Generalitat convertida en una gestoria escanyada i cada cop més impopular o menant un projecte polític amb un horitzó clar de llibertat, mentre que l’independentisme esmicolat i enemistat hauria de desar les rancúnies al calaix i sumar, d’una manera o altra, el màxim de voluntats en un projecte esperançador.
Europa tard o d’hora se’n sortirà i valdria la pena de participar en el renaixement europeu amb la nostra personalitat política restaurada. La nació catalana va néixer formant part d’un dels primers imperis europeus i ha de contribuir en peu d’igualtat amb els altres pobles europeus a la reconstrucció política i econòmica d’Europa.
Elisenda Paluzie, degana de la Facultat d'Economia de la Universitat de Barcelona (UB)
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015