Josep Bargalló: 'Macià, Companys... Més de dues, si us plau'

Twitter és una xarxa d'immediatesa. A banda uns quants exabruptes, divertiments diversos i campanyes #reeixides, s'hi generen debats a vegades ben profunds. En tinguérem un exemple dimarts, arran de l'emissió de '14 d'abril. Macià contra Companys' i del programa d'opinió que el seguí: Twitter va viure un encès debat sobre els primers anys de la República, la relació Catalunya-Espanya, el passat i l'actualitat... Ahir, a partir d'un tuit meu en què aconsellava la lectura de l'editorial de Vilaweb ('Sobre Macià, Companys i les dues preteses ànimes del catalanisme') em vaig veure immergit en un d'aquests debats, que reprenia els de la nit anterior. Vicent Partal hi dissentia d'una de les tesis defensades per Toni Soler –aquestes dues ànimes– i els piuladors van entrar a sac a discutir-ne la teòrica dicotomia i conseqüències, sovint maniquees: el catalanisme té dues cares? Qui la va encertar, Macià o Companys? Prioritzava Companys l'eix social o l'eix nacional?

Si voleu que us digui la veritat, sempre he pensat que el nostre país és –per sort– molt ric: en territoris, en cultura, en pensament... I que, de la mateixa manera que no hi ha una única dansa nacional, ni una única manera de parlar la llengua, no hi ha una única manera d'entendre ni la política ni el catalanisme. Ni dues –també per sort. Ni de danses, ni de parles... Ni d'ànimes del catalanisme, que és i ha estat ric, plural i divers, ple de matisos. I ho era els anys de la República: Macià i Companys. I Rovira i Virgili, Rafael Campalans, Andreu Nin, gent de la CNT, del Bloc Obrer i Camperol... I Cambó –almenys al començament.

En moments històrics concrets, moltes d'aquestes ànimes –però mai, mai, totes– s'han unit en una plataforma puntual d'acció: el segle XX, des de la Solidaritat Catalana fins a l'Assemblea de Catalunya. Cert és, però, que, al seu si, també s'hi ha viscut la pluralitat. No vulguem reduir-nos, doncs –que ens fem més petits, i més febles. I no ens aturem en segons quins debats, que els altres no s'hi aturen.

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet