Opinió
-
Regina Laguna: 'El gest impassible de Camps'
Regina Laguna
14.12.2011
-
Alfred Bosch: 'Col·laborarem amb qui defensi la justícia social i les llibertats nacionals'
Alfred Bosch
13.12.2011
-
Maties Salom: 'No és economia, és 'vendetta'
Maties Salom
12.12.2011
-
Ricardo Sixto: 'L'esquerra ha de trobar punts en comú per enfrontar-se al PP'
Ricardo Sixto
12.12.2011
-
Baldoví: 'Volem que el debat es faça al voltant de les persones i no dels mercats'
Joan Baldoví
12.12.2011
-
Ximo Puig: 'Cal un subgrup socialista valencià dins el grup socialista'
Ximo Puig
12.12.2011
-
Coscubiela: 'Serà una legislatura amb moltes mancances democràtiques'
Joan Coscubiela
12.12.2011
-
Pere Macias: 'No hi ha pla B, el pla és guanyar el pacte fiscal'
Pere Macias
12.12.2011
-
Regina Laguna: Camps ja és en el segon esglaó
Regina Laguna
12.12.2011
-
Raül Ramos: 'L'acord és un salt endavant i garanteix la supervivència de l'euro'
Raül Ramos
09.12.2011
-
Francesc Granell: 'L'Europa de dues velocitats ja existeix, però al Regne Unit tampoc no li va tan bé quedant-se al marge'
Francesc Granell
09.12.2011
-
Mercè Canela: 'El que més em meravella de Cavall Fort és l'afecte que genera'
Mercè Canela
01.12.2011
-
Joan Vila: 'Si avui la família no hi arriba, l'escola no pot fallar'
Joan Vila
30.11.2011
Monika Zgustová
23.12.2011
Monika Zgustová: 'Havel mai no va deixar de dir el que pensava davant l'adversitat'
Václav Havel va ser molt important des dels anys cinquanta, quan era molt jove, perquè ja escrivia articles sobre escriptors que eren prohibits a la Txecoslovàquia comunista. Als anys seixanta, Havel va escriure uns poemes molt avanguardistes que en aquella època anaven totalment en contra de la línia general de la literatura, el realisme socialista. Després va començar a escriure obres de teatre, que també eren totalment avantguardistes i no tenien res a veure amb tot el que es feia aleshores a l’escena teatral txecoslovaca. Aleshores ja va prendre una importància vital perquè es dedicava a obrir el món en un context de privacions materials, però també de referències culturals i ideològiques.
Havel va fer aportacions extraordinàries a la cultura des del punt de vista tècnic, però també en l’àmbit de les actituds ètiques i cíviques. Oferia una visió humanista i oberta sobre el comportament dels ciutadans i l’actitud que calia tenir en una situació tan difícil. Aquest discurs, Havel el va transmetre des d’un bon principi quan va començar a escriure articles i teatre els anys cinquanta.
Va tenir un paper molt important a la Primavera de Praga perquè era una referència per molts ciutadans que seguien els seus consells i les reflexions sobre quina era la postura que calia prendre. Sempre va mantenir les seves conviccions i no hi va renunciar mai. Tampoc en els moments més difícils i les persecussions que va sofrir. Les seves obres estaven prohibides i van ser retirades de les llibreries. Els teatres oficials no podien programar les seves obres de teatre i la gent les llegia en privat o es representaven d‘amagat.
Havel i les seves idees sempre tenien molt impacte sobre tota la societat, perquè d’una manera o altra la gent sabia que hi havia un grup de dissidents i trobava la manera de seguir-ne les reflexions. I aleshores, als anys setanta, va redactar amb el gran filòsof Jan Patocka la famosa Carta 77, una declaració amb la qual demanaven als dirigents del règim subscriure la Declaració de l’ONU sobre els Drets Humans. Tots dos van veure intensificada la seva persecussió i Patocka, que ja era gran, va acabar morint a conseqüència d’aquesta després d’haver anat a presó en diverses ocasions.
Havel va ser detingut i empresonat moltes vegades. Va arribar a passar sis anys empresonat en diverses temporades. No sabia mai quan el tornarien a detenir, però això no el va aturar i persistia amb els seus textos i els seus missatges a la població. Era un ciutadà que no callava davant les adversitats. Sempre va dir el que pensava sobre el poder. La societat ja el tenia per una persona molt valenta que no callava mai. Això va animar més dissidents a prendre una postura de fermesa i a no cedir davant la repressió.
Durant aquelles temporades que passava empresonat, Havel va escriure la seva obra més reconeguda, Les cartes a Olga, uns textos filosòfics i polítics molt bons sobre l’actitud ciutadana. Després ja va arribar la Revolució de Vellut, que va ser obra seva. Ell n’era el principal ideòleg i inspirador, però també l’organitzador més actiu. Hi havia els estudiants i els obrers al seu costat, però ell la va encapçalar amb un lideratge molt clar i decidit. Allò va fer que s’ensorrés el mur del comunista.
Quan va ser elegit president primer de Txecoslovàquia i després de Txèquia va tenir molt clar que el més important era reorientar la manera de ser ciutadà en una democràcia. El poder no li va fer perdre la seva prioritat d’humanista i va continuar essent un far ètic dels ciutadans del país, però també va rebre aquest reconeixement fora de les seves fronteres. El món va descobrir en ell un polític que transcendia la dimensió estrictament política.
Anant cap a Praga he rellegit alguns dels seus discursos com a president i és sorprenent com continuava essent crític des del poder. Havel criticava la posició nord-americana quan viatjava a Nord-amèrica i ho feia on considerava oportú contra qui considerava que ho havia de dir. No va deixar de dir el que pensava encara que això fes que no li donessin un premi o un reconeixement.
Aquesta veu sempre crítica va fer que comencés a fer nosa als altres polítics. El seu exemple de rigor ètic i democràtic no agradava a molts polítics. En la seva voluntat de dir sempre el que pensava, els últims anys de la seva vida, ja lluny de la presidència, va retreure als ciutadans la seva actitud poruga durant el comunisme. Això va fer que una part de la població li fes el buit i se li va girar en contra. Aquest període, vaig poder tenir unes converses privades amb ell. Se’m confessava i m’explicava que li dolia molt aquesta reacció de molts txecs i tenia la sensació de no haver reeixit en el seu objectiu d’orientació moral i democràtica.
Ara que sóc a Praga, puc veure aquesta cua llargíssima de ciutadans que esperen tres i quatre hores per portar una flor i acomiadar-se d’ell. Tothom porta la seva flor, fa cua silenciosament, pensa i reflexiona qui va ser aquell líder i tot el que va fer pel seu poble. El dia és gris i fa fred, hi ha una mica de neu, el silenci és absolut, el respecte és molt gran, la filera es mou molt lentament amb passes molt petites. Les flors són l’únic element de color d’aquest camí cap al Castell de Praga per dir adéu a Havel, de cos present.
Sembla com si Havel s’hagués convertit en aquest moment en una mena de Jesucrist, com si hagués assumit els pecats del seu poble en la seva figura. Sense expressar-ho en aquests termes, es nota que la gent ho sent així i li volen reconèixer el seu sacrifici i el seu guiatge generós. És una cosa marevallosa, l’ambient és molt especial. Una processó de gent callada amb flors a les mans.
Monika Zgustová, escriptora.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015