Opinió

Martí Estruch Axmacher

25.11.2011

Martí Estruch: 'Montserrat Figueras, el misteri i la màgia de la música'

Hi ha veus que tenen el do d’arribar molt endins i la de Montserrat Figueras era una d’aquestes. No és només la veu, és clar. Hi ha també una mirada, una actitud i uns gestos que embolcallen aquesta veu i la transporten als racons més profunds de l’ànima i activen mecanismes incomprensibles des de la pura racionalitat. És el misteri i la màgia de la música.

Recordo perfectament un concert a Santa Maria del Mar, en què la Capella Reial de Catalunya celebrava el vintè aniversari amb la interpretació del Llibre vermell de Montserrat. Era l’any 2007. La Capella Reial, dirigida per Jordi Savall, sonava amb la vitalitat i la precisió a la que ens té (mal)acostumats, mentre la veu de Montserrat Figueras ressonava sublim entre les voltes de la basílica. Són moments que no es poden retenir però resten impresos per sempre a la memòria, com també ho fan les seves interpretacions del Cant de la Sibil·la.

La combinació de saviesa musical, sensibilitat i expertesa entre Montserrat Figueras i Jordi Savall era extraordinària, una suma exponencial. Com s’escau sovint, l’aportació femenina potser passava més desaparcebuda, però estic convençut que era igual de sòlida. La tasca de recerca i recuperació de música antiga que han dut a terme plegats, de manera apassionada i metòdica, és un luxe per a un país com el nostre. El prestigi i reconeixement internacional de conjunts com Hespèrion XX, la Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations, a més del segell discogràfic Alia Vox, han situat Catalunya a la primera divisió mundial.

Editorial