Opinió
-
El preu de la bondat
Joan Roma
12.01.2012
-
Raül Ramos: 'La taxa Tobin acabaria repercutint en els clients dels bancs'
Raül Ramos
11.01.2012
-
Vicent Soler: 'Rajoy diu que el seu partit és el principal responsable del dèficit públic'
Vicent Soler
11.01.2012
-
Gabriel Bibiloni: 'El pla de Bauzà és la via lliure per a l'extinció del català'
Gabriel Bibiloni
10.01.2012
-
Rafa Xambó: 'RTVV vol quedar-se amb els 500 adeptes del PP'
Rafa Xambó
09.01.2012
-
Xavier Solano: 'Els unionistes saben que el temps corre a favor de la independència'
Xavier Solano
09.01.2012
-
Josep Vicent Boira: 'No és casual que Catalunya i el País Valencià siguen les més endeutades'
Josep Vicent Boira
05.01.2012
-
Ernest Sena: 'Cal un govern de concentració que agafe les regnes del País Valencià'
Ernest Sena
04.01.2012
-
Gregorio Luri: Expectatives decebudes però no frustrades
Gregorio Luri
03.01.2012
-
Joan Roma: 'A Artur Mas, li falla la mitologia'
Joan Roma
03.01.2012
-
Rafa Xambó: 'Tornem a un consell de RTVV comparsa'
Rafa Xambó
03.01.2012
-
Salvador Cardús: 'Aquest any pot acabar essent el principi de tot'
Salvador Cardús
02.01.2012
-
Elisenda Paluzie: 2012: Crisi és decisió
Elisenda Paluzie
02.01.2012
Pere Meroño
29.10.2011
Pere Meroño: 'Juan Mari Bandrés Molet. The Quiet Man'
Ha mort després d’una malaltia que l’ha tingut prostrat des de 1997 una de
les personalitats capitals de la política basca: Juan Maria Bandrés Molet
(Donostia,1932) –de pare navarrès i mare nascuda a Getaria i d’ascendència
catalana.
Bandrés ho va ser gairebé tot a la política basca (advocat de presos d’ETA
des de 1964, fundador d’Euskadiko Ezkerra, negociador per aconseguir que
ETA p-m –la més forta i sanguinària ETA d’aquell moment, deixés les armes,
a més de diputat, eurodiputat ...
Educat en un col•legi religiós, i de conviccions cristianes fermes -anant
de bracet de la seva dona Pepita, a la catedral del Buen Pastor, a
l’eixample donostiarra, va ser, per damunt de tot, un home de diàleg, de
pacte, un moderat que enamorava els electors i, sobretot, les electores,
del PNB-EAJ.
Ell, amb Mario Onaindia Natxiondo –membre d’ETA jutjat al Procés de
Burgos, el bo d’”Erreka”, els Artola, va ajudar a què el braç polític dels
poli-milis –EIA (Euskal Iraultzarako Alderdia/Partit per a la Revolució
Basca) acceptés i treballés dins del marc democràtic tot eixamplant el seu
espai amb la creació de la coalició Euskadiko Ezkerra (Esquerra d’Euskadi)
i que, fet cabdal, i després de mil patiments, ETA político-militar cessés
en l’orgia de ferits i morts.
Amb EE, naixia l’altra esquerra abertzale: la seriosa, la democràtica, la
que va treballar perquè no badessin boca els fusells, la pacifista,
l’esquerra abertzale decent i que no estava a les ordres de cap deliri
armat i terrorista, l’esquerra abertzale que no feia d’escolanet d’ETA. I
és per això que, el PNB-EAJ per un costat –temeròs d’una esquerra seriosa,
pacífica, amb Bandrés de líder electoral, i els stalinistes d’Herri
Batasuna –els successors dels quals els hi ha costat gairebé 30 anys
d’adonar-se que ETA ha fet una nosa i un mal immens a la societat basca,
Euskadiko Ezkerra ha patit un setge polític brutal, una criminalització
inhumana i sense perdó.
Talment com el Sinn Fein –que es va apropiar del discurs pacifista del
Partit Socialdemòcrata i Laborista-SDLP del gran John Hume, Batasuna i
Bildu han fet seu el discurs i el llegat polític, mal que els pesi i no ho
vulguin reconèixer, d’Euskadiko Ezkerra. El llegat, Arnaldo Otegui (antic
membre d’ETA p-m com Txomín Iturbe Abasolo) n’és sabedor, de Mario
Onaindia i Juan Mari Bandrés.
És per tot això que espero que enmig de la petició de perdó, del
reconeixement de l’enorme mal causat, de les mesures de gràcia, de la
reinserció… alguna de les poques ànimes caritatives que pugui quedar a la
política basca d’avui, vulgui reconèixer la trajectòria insubornable d’un
home sol, tossut, cristià, moderat i valent, que va consumir la seva vida
defensant coses òbvies i normals, serenes i civilitzades. Juan Maria
Bandrés Molet, l’home tranquil.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015