Opinió
-
El preu de la bondat
Joan Roma
12.01.2012
-
Raül Ramos: 'La taxa Tobin acabaria repercutint en els clients dels bancs'
Raül Ramos
11.01.2012
-
Vicent Soler: 'Rajoy diu que el seu partit és el principal responsable del dèficit públic'
Vicent Soler
11.01.2012
-
Gabriel Bibiloni: 'El pla de Bauzà és la via lliure per a l'extinció del català'
Gabriel Bibiloni
10.01.2012
-
Rafa Xambó: 'RTVV vol quedar-se amb els 500 adeptes del PP'
Rafa Xambó
09.01.2012
-
Xavier Solano: 'Els unionistes saben que el temps corre a favor de la independència'
Xavier Solano
09.01.2012
-
Josep Vicent Boira: 'No és casual que Catalunya i el País Valencià siguen les més endeutades'
Josep Vicent Boira
05.01.2012
-
Ernest Sena: 'Cal un govern de concentració que agafe les regnes del País Valencià'
Ernest Sena
04.01.2012
-
Gregorio Luri: Expectatives decebudes però no frustrades
Gregorio Luri
03.01.2012
-
Joan Roma: 'A Artur Mas, li falla la mitologia'
Joan Roma
03.01.2012
-
Rafa Xambó: 'Tornem a un consell de RTVV comparsa'
Rafa Xambó
03.01.2012
-
Salvador Cardús: 'Aquest any pot acabar essent el principi de tot'
Salvador Cardús
02.01.2012
-
Elisenda Paluzie: 2012: Crisi és decisió
Elisenda Paluzie
02.01.2012
Joan Roma
03.01.2012
Joan Roma: 'A Artur Mas, li falla la mitologia'
El discurs d'Artur Mas convenç una gran part de la població del fet que aquest govern fa l'única cosa que es pot fer donades les circumstàncies. El seu missatge diu que l'única cosa que es pot fer és també la millor que es pot fer. D'aquesta manera aconsegueix de desactivar prou la població perquè la protesta no sigui gaire forta.
Del discurs sobre el primer any de govern, com també del discurs que va fer per Cap d'Any i pel Cap d'Any anterior, en destacaria dos aspectes:
Per una banda, en el discurs del primer any governant, Mas ha aparegut com un gestor, que gestiona els comptes de la casa gran: xifres, reducció del dèficit, 'exigim allò que és nostre'...
En canvi, els discursos de cap d'any van ser molt diferents, sobretot en la forma més que no pas en el contingut: en el d'enguany va triar el mateix escenari de l'any passat: el saló gòtic dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, presidit per una imatge de Sant Jordi, un escenari que vol subratllar la tradició de la nació catalana. A més, Mas gesticula molt poc i això fa que resti impregnat de la immanència de la història. És com dir que és un dels elegits dins aquesta Catalunya eterna. És una escena plena del sentit de sagrat i en aquest context Artur Mas apareix com un ungit.
Mas manté aquestes dues imatges: la d'un gestor de la comptabilitat i dels recursos del país, i la d'algú que vol inculcar un sentit èpic a la seva figura. I això connecta amb la metàfora del capità que conduirà el vaixell enmig d'aquesta mar tan furiosa. Mas utilitza moltes imatges de navegació i parla de la boira espessa, de l'aigua moguda… Catalunya és un vaixell en una situació difícil, però n'ha passades de pitjors; per això hi ha esperança. És aquest el missatge que transmet constantment.
Curiosament, Mas aconsegueix de ser la persona més valorada del govern, mentre que tots els consellers suspenen en l'enquesta del diari La Vanguardia. Els consellers han fet tot el procés de rentar la roba, han de fer la feina, s'han d'embrutar més mentre mantenen en Mas en una posició més èpica, mítica.
Una altra qüestió que Artur Mas aconsegueix: convenç que la feina que fa és una feina titànica (ho ha dit tres vegades en el discurs del balanç de l'any) per a reduir el dèficit. Però aquí, a Mas, li falla la mitologia. Perquè els titans, que lluiten contra els olímpics dirigits per Zeus, acaben perdent la batalla i són condemnats i tancats al Tàrtar. La dels titans és considerada una època de barbàrie.
Caldria suggerir a Artur Mas unes altres imatges. Perquè la dels titans al final és una imatge de perdedors. Per tant, no sé si interiorment se sent tan confiat de no perdre aquesta esperança.
Joan Roma, president d'Innova
(Opinió telefònica recollida per VilaWeb.)
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015