Joan Roma: 'A Artur Mas, li falla la mitologia'

El discurs d'Artur Mas convenç una gran part de la població del fet que aquest govern fa l'única cosa que es pot fer donades les circumstàncies. El seu missatge diu que l'única cosa que es pot fer és també la millor que es pot fer. D'aquesta manera aconsegueix de desactivar prou la població perquè la protesta no sigui gaire forta.

Del discurs sobre el primer any de govern, com també del discurs que va fer per Cap d'Any i pel Cap d'Any anterior, en destacaria dos aspectes:

Per una banda, en el discurs del primer any governant, Mas ha aparegut com un gestor, que gestiona els comptes de la casa gran: xifres, reducció del dèficit, 'exigim allò que és nostre'...

En canvi, els discursos de cap d'any van ser molt diferents, sobretot en la forma més que no pas en el contingut: en el d'enguany va triar el mateix escenari de l'any passat: el saló gòtic dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, presidit per una imatge de Sant Jordi, un escenari que vol subratllar la tradició de la nació catalana. A més, Mas gesticula molt poc i això fa que resti impregnat de la immanència de la història. És com dir que és un dels elegits dins aquesta Catalunya eterna. És una escena plena del sentit de sagrat i en aquest context Artur Mas apareix com un ungit.

Mas manté aquestes dues imatges: la d'un gestor de la comptabilitat i dels recursos del país, i la d'algú que vol inculcar un sentit èpic a la seva figura. I això connecta amb la metàfora del capità que conduirà el vaixell enmig d'aquesta mar tan furiosa. Mas utilitza moltes imatges de navegació i parla de la boira espessa, de l'aigua moguda… Catalunya és un vaixell en una situació difícil, però n'ha passades de pitjors; per això hi ha esperança. És aquest el missatge que transmet constantment.

Curiosament, Mas aconsegueix de ser la persona més valorada del govern, mentre que tots els consellers suspenen en l'enquesta del diari La Vanguardia. Els consellers han fet tot el procés de rentar la roba, han de fer la feina, s'han d'embrutar més mentre mantenen en Mas en una posició més èpica, mítica.

Una altra qüestió que Artur Mas aconsegueix: convenç que la feina que fa és una feina titànica (ho ha dit tres vegades en el discurs del balanç de l'any) per a reduir el dèficit. Però aquí, a Mas, li falla la mitologia. Perquè els titans, que lluiten contra els olímpics dirigits per Zeus, acaben perdent la batalla i són condemnats i tancats al Tàrtar. La dels titans és considerada una època de barbàrie.

Caldria suggerir a Artur Mas unes altres imatges. Perquè la dels titans al final és una imatge de perdedors. Per tant, no sé si interiorment se sent tan confiat de no perdre aquesta esperança.

Joan Roma, president d'Innova
(Opinió telefònica recollida per VilaWeb.)

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet