Opinió

Vicent Moreno

09.10.2014

El 9 de la societat valenciana és avui

El 9 ha estat sempre un nombre molt significatiu per a les valencianes i els valencians. Marca la nostra identitat des que el 9 d'octubre de 1238 Jaume I va conquerir la ciutat de València i es va fundar un regne de la Corona d'Aragó que ara anomenem País Valencià. El 9 és ara, també, un nombre ben simbòlic per a les catalanes i els catalans.

El nostre 9, el 9 de la societat valenciana és avui. Fa unes setmanes que es va publicar a la premsa un treball que alertava que el percentatge de valencianoparlants es reduiria fins arribar a la xifra irrisòria del 10% l'any 2050 si es mantenia l'actual política lingüística del govern valencià.

El 9 d'octubre de 2050 serà un diumenge. Avui, 9 d'octubre de 2014, és un dia per a reflexionar sobre això, perquè celebrem la nostra Diada, perquè el valencià és el nostre màxim tret d'identitat. Això no ho posa en dubte ningú, ni l'actual govern autonòmic.

Amb una portaveu del consell i responsable de política lingüística que fa uns pocs anys que es va avergonyir públicament de parlar en valencià amb aquell famós 'perdonadme si me paso al valenciano, pero es mi lengua materna y tengo ese defecto'. Amb un president de la Generalitat Valenciana que no s'esforça ni a parlar en la llengua de Jaume I ni a intentar aprendre-la, tenim dos exemples sobre quin és l'interès per la riquesa lingüística que tenen els màxims responsables polítics en la matèria.

Sense mitjans de comunicació autonòmics que contribuesquen a la normalització de la nostra llengua, sense una política educativa que fomente els programes d'ensenyament en valencià, sense governants que utilitzen la nostra llengua i un llarg etc, sí que podríem afirmar que l'any 2050 potser hi haurà tan sols un 10% de valencians i valencianes que parlen en la llengua en què escric.

No obstant cal comptar amb factors que fàcilment fan trontollar aquest vaticini. Un és el canvi de rumb de les polítiques lingüístiques d'aquest país, que serà possible quan hi haja partits que als programes electorals evidencien la necessitat de crear una secretaria autonòmica de Política Lingüística adscrita a la Presidència de la Generalitat. Amb això es garanteix una política transversal de normalització, que no es pot limitar a l'educació i a la cultura. Si aquests mateixos partits impulsen una llei de política lingüística que aprofundesca les línies traçades per la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià anem per bon camí.

Un altre factor és l'ampli moviment social d'entitats cíviques i col·lectius que impulsen des de fa dècades activitats i projectes de normalització del valencià, que han aconseguit prestigiar-lo i l'han deslligat d'actituds negatives. Fa anys que hi ha una Conselleria d'Educació, Cultura i Política Lingüística alternativa, conformada per la voluntat de les persones d'organitzar tota mena d'iniciatives en valencià i pel valencià. Una xarxa que serveix de motor de normalització i també d'autoestima per a una llengua que expressa la nostra manera de ser.

Amb totes dues línies d'actuació l'any 2050 els valencians i les valencianes utilitzarem de manera natural la nostra llengua i, potser, el 9 d'octubre de 2050 algú escriurà un article mirant enrere amb un somriure de satisfacció. Per tal que siga així, seguim i seguirem.


 


Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana.

Editorial