D'Ikea a Arenys de Munt

Ikea és una empresa modèlica en organització i màrqueting, a banda la facturació, és clar. Com tota empresa immergida en el món capitalista, és susceptible de crítiques, sigui des de l'angle ecologista, sigui de les condicions laborals. Una de les darreres grans campanyes publicitàries que va fer, aquella que deia 'Benvingut a la república independent de casa teva', tenia ganxo i va funcionar. Anit, salvant totes les distàncies entre el magnat suec Ingvar Kamprad i Josep Manel Ximenis, lúcid batlle cupaire d'Arenys de Munt, aquest darrer va obrir la que pot ser la gran campanya de Catalunya al crit de 'Visca la república independent d'Arenys de Munt!'

El crit va sonar passades les deu del vespre, dues hores després d'haver començat, amb puntualitat més suïssa que no sueca, un ple municipal que s'anunciava sonat perquè ja se sabia que la CUP, Convergència i Esquerra havien acordat una moció de declaració d'independència. A migdia n'havien avançat alguns detalls en una conferència de premsa a Barcelona, però es guardaven els detalls per al ple del vespre. Hi havia expectació i la sala municipal es va omplir de periodistes forans i de veïns autòctons. A cada poble hi ha persones que segueixen els plens municipals, com n'hi ha que observen les obres al carrer o van als entrenaments del Barça. Però difícilment arriben a ser dos-cents, entre els quals quatre nens, tres senyores amb capa estelada i dos diputats del Parlament de Catalunya, Uriel Bertran (SI) i Marc Sanglas (ERC).

La moció independentista era el setè punt de l'ordre del dia i abans, públic, periodistes, nens, senyores amb estelada i diputats, van escoltar més o menys atents, però en un respectuós silenci, com els grups municipals debatien sobre ordenances fiscals i el cost de les fotocòpies de la documentació dels plens, entre més coses. És la política a petita escala, amb les seves grandeses i les seves misèries. El setè punt de l'ordre del dia, en canvi, era política a gran escala feta des d'un municipi petit, però valent, habitat per gals resistents i amb un currículum brillant gràcies a una consulta popular que es van empescar fa tres anys i que, com les boles de neu que es van fent grosses mentre rodolen muntanya avall, ens han dut a la situació de no-retorn actual. Aquells referèndums sobre la independència de Catalunya van desvetllar la consciència letàrgica de la meitat de la població i van fer adonar a l'altra mitja que això de la política no havia pas de ser tan ensopida i inútil que s'hagués de deixar només a mans dels polítics.

La lectura de la moció, teòricament solemne, va quedar un xic desvirtuada pels problemes amb els micròfons, però, en canvi, els aplaudiments i els crits d'independència del públic, els nens, les senyores estelades, els diputats i fins i tot alguns periodistes van ser clars i ben nítids. Els havia agradat la música que havia sonat. Territori lliure i sobirà. El poble ja ha expressat la seva voluntat a les consultes i a les tres darreres grans manifestacions i ara ha arribat el moment de les institucions, començant pels ajuntaments i acabant pel Parlament de Catalunya. L'acció transforma la realitat. La internacionalització és necessària per a garantir la neutralitat del procés i evitar les probables ingerències de l'estat espanyol. Cal que la resta d'ajuntaments se sumin a la iniciativa, però que tinguin en compte que és molt més senzill que no pas organitzar una consulta popular. Govern d'unitat nacional, registres propis, banc nacional, l'estelada com a bandera oficial, el 12 d'octubre dia laborable, que no s'apliquin lleis i sentències que limiten l'ús de la llengua catalana…

Carta als reis d'una futura república? Foc d'encenalls o full de ruta? El temps ho dirà. Ahir al vespre, a Arenys de Munt, la CUP, Convergència i Esquerra van compartir discurs i vot. El PSC i el PP també, a l'altre costat de la línia. És fàcil d'imaginar a quin costat s'hauria situat Iniciativa si hagués tingut representació municipal. Unes quantes hores abans, a Madrid, Artur Mas havia fet un discurs en clau sobiranista, impensable fa tot just pocs mesos. El ressò de la manifestació de la Diada és encara ben present, el somriure als llavis de molta gent encara no s'ha esborrat. Passen moltes coses i passen molt ràpidament. Costa de trobar una llar catalana que no tingui algun moble d'Ikea, però aviat costarà encara més de trobar-ne una on no hi hagi un independentista.
 

Martí Estruch Axmacher
mestruch@correu.mesvilaweb.cat

mestruch@correu.mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

El poble ja ha expressat la seva voluntat a les consultes i a les tres darreres grans manifestacions i ara ha arribat el moment de les institucions.