Opinió

Jordi Balló

17.09.2012

Jordi Balló: 'El 33 és més que un canal de programació, és un canal identitari'

De totes les opcions, la de fusionar el Canal 33 amb el 3XL és la millor. M'explico: el Canal 33 em penso que és imprescindible per a donar caràcter a la Televisió de Catalunya, pel fet que és el referent de la televisió alternativa. Qualsevol fusió que desnaturalitzi aquest fet implica un problema, però em penso que, de tots els models proposats, aquest és l'únic que pot aportar alguna cosa de positiu. Si es dedica la franja del matí i la de la tarda a la programació del 3XL, una franja que en el 33 actualment no és gaire interessant, i la franja de vespre la manté el 33, no trobo que l'opció sigui tan greu.


També és interessant d'aprofundir en les sèries: tenim el precedent de 'Breaking Bad', que va començar al Canal 33 i ara s'emet a TV3. És interessant aquest efecte contaminador del 33 cap a TV3.


En canvi, si s'hagués decidit fusionar el Canal 33 amb el canal Esports 3, això hauria estat la mort del 33, perquè el d'esports l'hauria fagocitat. Com a mínim, l'opció triada no fa perillar l'essència del 33. O no l'hauria de fer perillar, perquè, és clar, jo no sé com es faran les coses i tot depèn de com es facin. Allò que veuria fatal és que la fusió es fes a costa de la centralitat del 33.


Per mi, el 33 sempre ha estat l'opció de la televisió alternativa, perquè el fet que una cadena creï una programació més exigent, interessant, inesperada, fa que la pròpia cadena també generi aquesta mena de projectes. Per això el Canal 33 és tan important, per això ho ha estat aquests darrers anys.


Per exemple, algunes de les pel·lícules que Televisió de Catalunya ha coproduït són a l'arrel d'aquest esperit de televisió alternativa. I fer possible aquests projectes és defensar la cultura emergent de la Catalunya contemporània. I això tan sols és possible si hi ha un canal que sigui higiènicament creatiu. En aquest sentit, la meva defensa del Canal 33 és aferrissada, perquè, desnaturalitzar-lo, fóra un atac directe a l'arrel de la producció independent de Catalunya.


Per això no veig mai el 33 com un canal de divulgació cultural (que també ho és), sinó com un canal que fa possible la cultura. El dia que decideixi, per exemple, emetre teatre filmat, a més de donar visibilitat a produccions de qualitat que marquen la cultura catalana actual, també permetrà de dinamitzar la producció cultural. En els millors moments de la Rai1 i la Rai2 això també passava.


Per tant, s'ha de ser molt vigilant amb cada moviment que es faci del 33 en aquest sentit. Perquè el 33 és més que un canal de programació, és un canal identitari.


I dit això, torno al començament: Si ningú em diu que 'ho havíem de fer', i m'ho diu sense enganyar, ho veig salvable. Però sempre sense perdre l'estendard de la producció. L'aposta pel sector juvenil també és interessant. Aquesta fusió no em sembla un atac total a les essències del 33.

Editorial