Opinió
-
Toni Albà: 'En aquesta partida d'escacs ja arrisquen el rei'
Toni Albà
19.09.2012
-
Ignacio Blanco: 'Carrillo va tenir un paper fonamental en la consecució de la democràcia'
Ignacio Blanco
18.09.2012
-
Muriel Casals: 'Com a catalana, m'agrada més el Carrillo vellet que no pas el Carrillo de jove'
Muriel Casals
18.09.2012
-
Oriol Junqueras: 'Heribert Barrera, estel de tramuntana'
Oriol Junqueras
18.09.2012
-
Jordi Balló: 'El 33 és més que un canal de programació, és un canal identitari'
Jordi Balló
17.09.2012
-
Josep Piera: Francesc Candela
Josep Piera
15.09.2012
-
D'Ikea a Arenys de Munt
Martí Estruch Axmacher
14.09.2012
-
Francesc Felipe: 'Audiovisual valencià, any zero'
Francesc Felipe
13.09.2012
-
Aureli Argemí: 'Hem arribat al final d'un camí, això és nostre'
Aureli Argemí
12.09.2012
-
Ventura Pons: 'El país hi és'
Ventura Pons
12.09.2012
-
Rosa Calafat: 'Cronologia del perquè'
Rosa Calafat
11.09.2012
-
Josep M. Terricabras, 'Ara també han de prendre posició els polítics, si no volen quedar fora de la història'
Josep Maria Terricabras
11.09.2012
-
Albert Dasí: 'Anem cap a un curs conflictiu'
Albert Dasí
07.09.2012
Lluís de Yzaguirre
31.05.2013
El realisme del senyor Toni Soler
El senyor Toni Soler, que només sol fer papers galdosos quan ho exigeix el guió de 'Polònia', ens va sorprendre diumenge a l'Ara amb una càrrega frontal contra els qui formulem que de cap manera la república catalana no pot perpetuar la trampa de la cooficialitat lingüística. S'ha permès, amb condescendència de pontífex, de titllar-nos d'irresponsables i presentar-nos com a poc democràtics.
Abans de prevenir la gent de bona fe que poguessin donar-li crèdit, he de recordar que m'he definit clarament en favor de donar al castellà la màxima rellevància (03.11.2012, Les llengües de la República catalana) i en contra de l'aberració de la cooficialitat (21.11.2012, República indígena, bolxevic o ELA).
La diatriba del senyor Toni Soler consisteix primer a desqualificar l'oficialitat única del català; després, amb l'exemple dels països nòrdics, a desautoritzar l'opció de donar al castellà un paper preferent sense fer-lo oficial i, finalment, a acabar barrejant-hi les majories. I no té el valor de dir la paraula maleïda: és a dir, que està a favor d'aquest esguerro universalment únic de la cooficialitat, que, preferint-se al terme més simple i flexible d'oficialitat, obre la porta al sabotatge permanent contra l'enfortiment del català.
El senyor Toni Soler es permet la lleugeresa de titllar d'arguments que no tenen res a veure amb la realitat justament els que són fruit d'analitzar i entendre com hem arribat a la realitat actual de decadència del català i on ens durà continuar el mateix declivi. Potser vol dir que no és realista esperar la supervivència del català, però que tant li fa...
Però encara és més greu l'error de pensar que tots els castellanoparlants volen una cooficialitat entesa com la primacia que ha tingut el castellà durant el règim neofranquista actual, de pensar que no hi ha cap castellanoparlant que vulgui afavorir la centralitat del català, de pensar que tots els castellanoparlants volen tenir més drets lingüístics que els altres immigrats. Ignora que hi ha castellanoparlants que són conscients que han estat instrumentalitzats com a armes de genocidi lingüístic i no hi estan d'acord; i molts més que simplement volen que els seus fills visquin en un país normal, on la llengua pròpia no sigui arraconada cooficialment.
I no desafina menys quan hi barreja les majories, com si el respecte dels drets humans i la reparació dels danys causats a les minories s'hi haguessin de supeditar, en una democràcia.
Els alemanys han pagat durant dècades reparacions pel genocidi del poble jueu; si aquesta decisió s'hagués deixat en mans de la majoria dels afectats, certament no s'hauria aprovat. Si els castellanoparlants són majoria (que, hi insisteixo, no vol dir que la majoria estigui a favor de l'Endlösung lingüística) és perquè els han estat negats, en molts casos, els instruments necessaris per a integrar-se al poble que els ha acollits. També perquè molts matrimonis mixtos es varen veure en el dilema de triar el castellà per a llurs fills o ser titllats d'irresponsables. No es pot admetre que l'argument per a afavorir una llengua sigui que gràcies a les polítiques genocides hagi aconseguit l'hegemonia social.
A França es parla de pagar compensacions als descendents dels esclaus; a Catalunya, els esclaus demanem l'abolició de l'esclavitud i que se'ns compensi garantint el futur de la nostra llengua. I parlar de l'esclavitud lingüística dels catalans és recordar que, segons l'estat neofranquista, les feines de traductor i d'intèrpret són reconegudes amb el corresponent epígraf fiscal, però els catalans hem estat obligats, durant tres-cents anys, a fer-les de franc. Des de l'adveniment de la 'dictablanda' neofranquista els poders han actuat d'acord amb un article no publicat de la seva constitució:
'3.4 Abans que un membre de la casta monolingüe es vegi sotmès a enviliment per exposició a una de les llengües de la casta inferior bilingüe, es reinterpretarà l'article 3.1 com si en comptes de fixar el "dret d'usar el castellà" establís el "deure d'usar el castellà".'
Els catalans podrem viure al nostre país en la nostra llengua només si tots els immigrats, amb exèrcit o sense, tenen l'obligació de saber el català.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015