Opinió
-
Toni Albà: 'En aquesta partida d'escacs ja arrisquen el rei'
Toni Albà
19.09.2012
-
Ignacio Blanco: 'Carrillo va tenir un paper fonamental en la consecució de la democràcia'
Ignacio Blanco
18.09.2012
-
Muriel Casals: 'Com a catalana, m'agrada més el Carrillo vellet que no pas el Carrillo de jove'
Muriel Casals
18.09.2012
-
Oriol Junqueras: 'Heribert Barrera, estel de tramuntana'
Oriol Junqueras
18.09.2012
-
Jordi Balló: 'El 33 és més que un canal de programació, és un canal identitari'
Jordi Balló
17.09.2012
-
Josep Piera: Francesc Candela
Josep Piera
15.09.2012
-
D'Ikea a Arenys de Munt
Martí Estruch Axmacher
14.09.2012
-
Francesc Felipe: 'Audiovisual valencià, any zero'
Francesc Felipe
13.09.2012
-
Aureli Argemí: 'Hem arribat al final d'un camí, això és nostre'
Aureli Argemí
12.09.2012
-
Ventura Pons: 'El país hi és'
Ventura Pons
12.09.2012
-
Rosa Calafat: 'Cronologia del perquè'
Rosa Calafat
11.09.2012
-
Josep M. Terricabras, 'Ara també han de prendre posició els polítics, si no volen quedar fora de la història'
Josep Maria Terricabras
11.09.2012
-
Albert Dasí: 'Anem cap a un curs conflictiu'
Albert Dasí
07.09.2012
Karel De Gucht
01.03.2012
Karel De Gucht: 'ACTA: realitat i ficció'
La setmana passada la Comissió Europea va decidir-se a demanar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea que avalués si hi havia cap incompatibilitat entre l’Acord Comercial de Lluita contra la Falsificació (ACTA) i els principis fonamentals de la UE i la protecció dels drets humans.
Aquesta decisió de la Comissió responia a un esforç de redreçar el debat sobre l’ACTA, que es desborda ràpidament tant en l'àmbit virtual com en l'àmbit polític.
Hi ha raons molt sòlides perquè el debat sigui tan intens. De fet, a mi, també em preocupa la llibertat d'internet i m’agrada de constatar aquesta inquietud per la possibilitat que res la pugui fer perillar.
Ara, l’ACTA té molt poc a veure amb aquest possible perill. Algunes maniobres, com els ciberatacs a webs parlamentàries, s'equivoquen d'objectiu. I algunes de les queixes que se senten demostren, senzillament, que no s'ha entès el fons de la proposta.
Encara que s'hagi llegit o s'hagi sentit dir, l’ACTA no censurarà internet. No farà cap seguiment de correus ni de blocs individuals. No delegarà tasques de la policia a proveïdors privats d'internet. No restringirà la venda de medicaments genèrics legals. No autoritzarà els duaners a inspeccionar ordinadors portàtils ni dispositius MP3.
No puc ser més clar: l’Acord no limita les llibertats ni els drets fonamentals garantits pels tractats europeus.
* * *
Això dit, el contingut real de l’Acord –el paper de la propietat intel·lectual en la nostra societat i en la nostra economia– bé val un debat.
L'ACTA no és sinó un acord sobre normes internacionals, a tretze parts, amb l'ambició de fer complir els drets de propietat intel·lectual que ja recull la legislació europea.
Amb els anys hem establert un sistema complet per a protegir la propietat intel·lectual a Europa que, com se sol dir, és l'única primera matèria de què disposem. Hem decidit els drets que cal protegir i els mitjans per a fer-los respectar. Hem salvaguardat els drets de llibertat d’expressió, de lliure accés a la informació i de protecció de dades; també els drets dels proveïdors de serveis i dels intermediaris que tracten amb béns protegits.
L’ACTA és un mitjà per a estendre els beneficis d’aquest sistema més enllà de les nostres fronteres. Representa un pas, petit però important, per a eliminar la indústria mundial de la falsificació i de la pirateria, una indústria que hom calcula que mou més de 250.000 milions de dòlars l’any.
És un tractat d’execució. No preveu els detalls dels possibles drets existents, de què és legal o il·legal; tan solament estableix procediments per a garantir la protecció dels drets. Inclou mesures d’execució civil, penal i fronterera, alguns principis bàsics d’aplicació a internet i mecanismes de cooperació internacional.
Un dels principals èxits de la Unió Europea en la negociació ha estat que l’ACTA es configurési seguint de prop el model europeu i, de fet, alguns estats membres ja han deixat clar que, quan entrarà en vigor, no hauran pas de modificar la legislació vigent. No és això que esperem de la política europea en tots els àmbits: establir normes, fer-les complir i que serveixin de model a la resta del món?
Aquesta és, sens dubte, la forma com les empreses europees veuen l’Acord. De fet, han deixat clar que els procediments que l’ACTA esbossa per a resoldre les infraccions contra els drets de propietat intel·lectual abastarien prou països per a sumar el 50% del comerç mundial.
Tot això hauria de ser ben clar per a tothom que llegeixi el text de l’Acord.
Personalment, afegiré que sóc jurista de formació, liberal demòcrata per convicció i ferm defensor del drets humans i de les llibertats individuals. Quan era un jove eurodiputat vaig contribuir a redactar el dictamen Spinelli, que esbossava la primera llista provisional dels drets humans que, el 1989, va formar la base de la Declaració dels Drets i Llibertats Fonamentals del Parlament Europeu. I aquesta Declaració és la predecessora de la Carta dels Drets Fonamentals de la UE, que el Tractat de Lisboa féu vinculant.
Us asseguro, doncs, que mai no negociaria un acord que atemptés contra els fonaments de cap d'aquests drets.
A més a més, fer-ho hauria estat impossible, perquè sempre he abordat el procés de negociació de la manera més oberta i inclusiva possible. Els estats membres van participar en les negociacions de l’ACTA i en foren informats durant tot el procés. Vam treballar plegats amb el Parlament Europeu i, com a resultat, fou la Comissió Europea que va demanar als socis de l’ACTA que divulguessin els projectes dels textos de negociació de l'abril del 2010 que havien acceptat.
El text complet i definitiu és públic des de fa més d’un any. Ara són el Consell de la UE (que reuneix els representants dels estats membres) i el Parlament Europeu (que representa els 500 milions de ciutadans europeus) que han de decidir, i crec que el dictamen del Tribunal de Justícia Europeu servirà per orientar-los en la decisió correcta.
Per no obstaculitzar el procés democràtic comencem separant la realitat de la por i de la ficció i no perdem aquesta oportunitat d'avançar pel camí de la protecció dels drets de propietat intel·lectual a tot el món.
Karel De Gucht, comissari europeu de Comerç
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015