Opinió
-
Mar Iglesias: Més absurd, impossible
Mar Iglesias
06.12.2012
-
Antoni Dalmases: 'La política municipal de Sabadell és l'antidemocràcia pura'
Antoni Dalmases
05.12.2012
-
Salvador Cardús: 'No en tenen prou d’humiliar-nos; volen dividir-nos per raó de llengua'
Salvador Cardús
04.12.2012
-
Esteve Campus: 'El resultat dóna més força a totes les nacions sense estat'
Esteve Campus
26.11.2012
-
Mercè Pinya: 'El sobiranisme plural'
Mercè Pinya
26.11.2012
-
Gemma Pasqual: Mas ha de mantenir la seua paraula
Gemma Pasqual
26.11.2012
-
Joan-Lluís Lluís: Un regust amargant
Joan-Lluís Lluís
25.11.2012
-
Isabel-Clara Simó: Qui vigilarà els vigilants?
Isabel-Clara Simó
23.11.2012
-
Feliu Ventura: Un país de llums enceses
Feliu Ventura
23.11.2012
-
Oriol Vidal-Aparicio: ‘La constitució espanyola: segrest nacional legalitzat (i 2)’
Oriol Vidal-Aparicio
23.11.2012
-
Quim Torra: 'El president Mas ha provocat el més gran desafiament a Espanya des de Francesc Macià'
Quim Torra
23.11.2012
-
Màrius Serra: Votaré Junqueras
Màrius Serra
23.11.2012
-
Najat El Hachmi: 'Herrera, l'esperança d'un present digne'
Najat El Hachmi
23.11.2012
Marcel Coderch
17.11.2012
Marcel Coderch: 'Abans del 2015 s'hauria de prendre la decisió d'engegar un pla de substitució de les nuclears'
El futur estat català tindrà les mateixes dificultats energètiques que qualsevol dels altres països que tenen recursos propis molt limitats. El principal component energètic de Catalunya són els recursos fòssils, sobretot el gas natural i el petroli. En tots dos tenim prou infrastructures de transport, processament i distribució. I hi ha un mercat internacional que és el que en determinarà la disponibilitat i el preu. A més a més, caldrà mantenir bones relacions amb els proveïdors habituals i, si és possible, estrènyer els llaços comercials amb els països nord-africans, com ara Algèria i Líbia, com a grans productors. Caldria establir-hi una política energètica d'intercanvis mútuament beneficiosos que, a banda afavorir el desenvolupament democràtic d'aquests països, ens permetés d'ajudar-los a desenvolupar-se també econòmicament, mirant de trobar un intercanvi equilibrat entre el que ells ens poden oferir i el que nosaltres els podríem aportar.
L'electricitat és l'altre vector energètic fonamental. Actualment Catalunya és autosuficient en generació elèctrica i per Catalunya passen les línies més importants d'interconnexió amb França i, per tant, amb la resta d'Europa. Des d'aquest punt de vista, la nostra posició respecte d'Espanya és forta. Segurament que caldrà construir generació a les terres de Girona i reforçar la xarxa de distribució catalana. Com que hi ha un mercat d'intercanvis elèctrics ibèric, que també inclou Portugal, considero que podríem continuar formant-ne part.
Respecte de la generació d'energia nuclear, que avui té un pes molt important en relació amb el nostre consum (de més del 50%), haurem de continuar ben amatents als desenvolupaments internacionals al voltant d'aquesta tecnologia, que més aviat apunten cap a una reducció de la quota nuclear als països de l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Els reactors situats a Catalunya faran quaranta anys la dècada vinent i abans haurem de decidir si optem per allargar-los la vida o no, si pensem que els podem substituir per una nova generació de reactors o si els haurem de substituir per unes altres fonts energètiques, si és possible renovables.
La meva opinió particular, basada en el que veiem en països com ara Alemanya, el Japó, el Regne Unit i fins i tot França, és que no podem comptar que es podran substituir per nous reactors que siguin prou segurs i al mateix temps econòmicament rendibles. Per això em penso que abans del 2015 s'hauria de prendre la decisió d'engegar un pla de substitució a deu o quinze anys vista, a base d'un desplegament important d'energies renovables, tan gran com sigui viable, combinat amb el de gas natural.
Romandrà, amb tot, el problema dels residus, avui guardats a les centrals d'Ascó i de Vandellòs. Segurament que ni l'estat espanyol ni cap altre estat no se'n voldran fer càrrec i, per tant, haurem de pensar a disposar d'un magatzem propi. Jo crec que la millor opció serà de construir un magatzem en sec al costat de cadascuna de les centrals, de tal manera que puguem assegurar els residus per als cinquanta o cent anys vinents, fins a trobar-los una solució a més llarg termini i a escala europea, com podria ser un magatzem subterrani centralitzat en algun lloc remot d'Europa.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015