Opinió
-
Mar Iglesias: Més absurd, impossible
Mar Iglesias
06.12.2012
-
Antoni Dalmases: 'La política municipal de Sabadell és l'antidemocràcia pura'
Antoni Dalmases
05.12.2012
-
Salvador Cardús: 'No en tenen prou d’humiliar-nos; volen dividir-nos per raó de llengua'
Salvador Cardús
04.12.2012
-
Esteve Campus: 'El resultat dóna més força a totes les nacions sense estat'
Esteve Campus
26.11.2012
-
Mercè Pinya: 'El sobiranisme plural'
Mercè Pinya
26.11.2012
-
Gemma Pasqual: Mas ha de mantenir la seua paraula
Gemma Pasqual
26.11.2012
-
Joan-Lluís Lluís: Un regust amargant
Joan-Lluís Lluís
25.11.2012
-
Isabel-Clara Simó: Qui vigilarà els vigilants?
Isabel-Clara Simó
23.11.2012
-
Feliu Ventura: Un país de llums enceses
Feliu Ventura
23.11.2012
-
Oriol Vidal-Aparicio: ‘La constitució espanyola: segrest nacional legalitzat (i 2)’
Oriol Vidal-Aparicio
23.11.2012
-
Quim Torra: 'El president Mas ha provocat el més gran desafiament a Espanya des de Francesc Macià'
Quim Torra
23.11.2012
-
Màrius Serra: Votaré Junqueras
Màrius Serra
23.11.2012
-
Najat El Hachmi: 'Herrera, l'esperança d'un present digne'
Najat El Hachmi
23.11.2012
Gala Pin
11.05.2012
Gala Pin: 'El 15-M es va quedar als barris i a la xarxa'
El 15-M va canviar la vida de molta gent. Vam tornar a veure que es podia sortir al carrer i fer política des de baix, quan la classe política semblava que ens havia robat tota possibilitat de fer-ne. El moviment es va quedar als barris, a la xarxa i entre molts col·lectius. Alguns, que venien d'abans, van créixer; alguns altres es van formar aleshores. I el fet més important del moviment és que es va posar una sensibilitat social damunt la taula, cosa que no ens esperàvem, i menys en un context de govern de la dreta.
N'hi ha molts exemples, des de la lluita contra els Centres d'Internament d'Estrangers, fins aleshores poc mediàtics, als moviment que van començar amb el 15-M, com els indignats de la sanitat, una de les lluites més conegudes enguany. I, sobretot, el moviment que ha crescut més i que més energia ha demostrat del 15-M ha estat el de les plataformes d'afectats per la hipoteca, que ja feia anys que lluitaven --amb pràctiques de desobediència civil, la ILP, i més iniciatives-- i que amb el 15-M han obtingut més suport a les convocatòries i més seguiment que no pas fins aleshores.
Durant aquest aquest any molts col·lectius i molta gent ha treballat a barris i en alguns espais més sectorials, també transversals, amb la mirada posada en el fet que hi hauria una altra convocatòria del 15-M.
La manifestació de dissabte --en defensa d'una sanitat i d'una educació públiques de qualitat, del dret de l'habitatge, de la renda bàsica, contra la reforma laboral-- sortirà amb la intenció d'aconseguir victòries concretes. La ILP de la dació en pagament és la més assequible, per la molta gent afectada, però també perquè qüestiona determinats beneficis del sistema bancari espanyol i tota la bombolla immobiliària que ens ha portat a aquesta crisi. I crec que el moviment va cap aquí, cap a victòries concretes que puguin millorar la qualitat de vida de la gent i qüestionar el sistema suposadament democràtic en què vivim.
I tot sense perdre la capacitat de visió global. Hi ha elements que ho demostren: la convocatòria d'aquest cap de setmana s'ha fet a tot el món, com la del 15 d'octubre, i vehicula una crítica del sistema capitalista i financer en què vivim. A més, una de les consignes més generals diu 'cap a la república del 99%'; la idea és que hi ha un 1% de la població que es beneficia de les nostres misèries i que ens ha portat a la crisi. És una crítica global a tot el sistema. El 15-M va definir qui és l'enemic: 'No som mercaderia de polítics i banquers'. Això que passa, no passa perquè hi hagi un Déu maligne que ens posa en aquesta situació. Sinó que hi ha un sistema financer, una gent que es beneficia d'aquesta crisi, i una gent afectada.
Es poden fer moltes anàlisis, però l'any passat l'anàlisi ens va desbordar a tots. Ens va sorprendre i va transformar un poc la vida i la manera de mirar la política. Jo confio que enguany tornarà a ser així. No es pot interpretar amb paràmetres clàssics perquè és un moviment que sorprèn a cada moment. I confio totalment que dissabte la manifestació serà completament multitudinària.
Gala Pin, activista
(Opinió telefònica recollida per VilaWeb.)
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015