Opinió
-
Jaume Barberà: L'única solució és la regeneració radical de la democràcia
Jaume Barberà
06.02.2013
-
Biel Barceló: 'Volem mirar lluny i tenir un recorregut llarg'
Biel Barceló
02.02.2013
-
Mònica Oltra: Tan rica ets que t'entren 7.500 euros i no et consta?
Mònica Oltra
31.01.2013
-
Quatre mil dies i un desnonament
David Fernàndez
31.01.2013
-
Jaume Fuster, quinze anys després
Sebastià Bennasar
31.01.2013
-
Federalistes indecisos
Lluís de Yzaguirre
30.01.2013
-
El cost de construir Espanya
Pere Aragonès
29.01.2013
-
Arcadi Oliveres: Un camí impecable
Arcadi Oliveres
29.01.2013
-
Contra la violència, virulència
Pau Vidal
29.01.2013
-
Salvador Garcia-Ruiz: La mentida més repetida de la democràcia (?) espanyola
Salvador Garcia-Ruiz
27.01.2013
-
Diego Gómez: 'Amb quins diners?'
Diego Gómez
26.01.2013
-
Albert Bertrana: Per tenir-ho en compte en el debat sobre la sobirania dels pobles
Albert Bertrana
23.01.2013
-
Els Països Catalans? Quan Catalunya sigui a les Nacions Unides
Joan-Lluís Lluís
22.01.2013
Diego Cañamero
20.11.2014
Cañamero, sobre la duquessa d'Alba: 'Tantes terres i quan et mors en tens prou amb dos metres'
En aquesta terra tenim una assignatura pendent. Després de més de trenta anys de govern del PSOE, hi continua havent una estructura arcaica. El 50% de la terra d'Andalusia és a les mans d'un 2%. La Casa d'Alba hi té onze 'cortijos' (set a Sevilla i quatre a Còrdova). Rep 3 milions d'euros de la política agrària comunitària (PAC), igual com la resta de terratinents, que consten com a despeses corrents. No tenen cap finalitat. No els exigeixen llocs de feina, ni transformació dels productes agraris, ni respecte al medi. Res. Ni tan sols compleixen els convenis ni cap norma amb cap treballador perquè no hi ha cap contracte. Avui a Andalusia els contractes del camp encara són verbals.
Sentim la mort de qualsevol persona, però la Casa d'Alba, la casta terratinent i l'aristocràcia tenen part de la culpa del subdesenvolupament d'aquesta terra. Hi ha 500.000 jornalers desocupats, sense feina ni terra, cobrant una misèria del subsidi agrari —que només el poden cobrar el 40%. Vivim un endarreriment econòmic i social. Tenim mà d'obra barata i matèria primera que es transporta a uns altres llocs. Va ser l'acord històric de la burgesia del nord amb la burgesia terratinent d'Andalusia. I quan als anys seixanta es va tecnificar el camp, amb la coneguda revolució verda, dos milions de persones van haver de marxar d'Andalusia.
Els governs han sostingut aquesta situació. Les terres es llauren per poder cobrar les subvencions. Només set propietaris de terra reben 30 milions d'euros en subvencions per a tenir terres. El 20% dels propietaris s'emporta el 80% dels ajuts. Després es fiquen amb els PER, com va fer Duran i Lleida. Doncs mireu, el PER a Andalusia existeix perquè els polítics no heu fet una política favorable a la majoria de la població per a desenvolupar la nostra agricultura ni donar feina. Nosaltres no volem PER ni subsidis. Les mans d'un treballador han de servir per a crear riquesa i no pas per a demanar almoina. Els polítics en són els culpables perquè han afavorit el caciquisme.
Quan Cayetano d'Alba va dir que a Andalusia la gent no volíem treballar, vam ocupar la seva finca, perquè era un insult. Nosaltres havíem aixecat tots els seus camps, de sol a sol.
Els governs haurien d'aplicar una reforma agrària, perquè les terres dels grans propietaris passessin a mans de les cooperatives i d'ajuntaments i fossin públiques. La terra és un do de la naturalesa, un do de Déu per als creients, i ha d'estar al servei de l'ésser humà, no pas en mans de quatre cacics.
La duquessa d'Alba és una persona més que se'n va als seus dos metres de terra, que és allò que ha de tenir tothom. Per a què vols tantes terres si quan et mors en tens prou amb dos metres quadrats? I no canviarà res. La Casa d'Alba és un imperi. És destinada, com tots els terratinents, a viure de les seves grans propietats i no pensar ni en les comarques, ni en el desenvolupament, ni en l'economia, ni en la transformació. No en té cap necessitat.
Diego Cañamero, portaveu del Sindicat Andalús de Treballadors
(Opinió recollida per telèfon.)
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015