Opinió

Sebastià Bennasar

31.01.2013

Jaume Fuster, quinze anys després

Avui fa quinze anys de la mort de l'escriptor Jaume Fuster. Seguint la tònica habitual d'aquest país, costa molt de trobar-ne els llibres a les llibreries. Quan un escriptor es mor, els seus llibres cauen del prestatge tan bon punt s'esvaneix la moda de llegir-lo, dues setmanes després de les necrològiques. Som un país de desmemoriats.

Però, sens dubte, som on som gràcies a Jaume Fuster. Fuster, el 1972, va publicar 'De mica en mica s'omple la pica' i es va convertir en el pare de la moderna novel·la negra en català. Han passat 41 any. I Pedrolo? I Tasis? I Capmany? Doncs són els avis. Imprescindibles, però sense el punt de modernitat perfecta de Fuster. I Fuster no es va limitar a la novel·la negra. En va fer de no-ficció –imprescindible 'La mort de Guillem', que repassa la mort de Guillem Agulló– i és clau la seva trilogia que emula Tolkien però passat pels Països Catalans.

Fuster va ser també un escriptor social i un escriptor polític, traductor i animador de moltes coses. I va lluitar per fer-nos a tots més professionals. Quinze anys després de la seva mort encara hi ha moltes lluites a guanyar. Els escriptors encara lluitem per objectius com el reconeixement de la nostra feina, perquè ens paguin els drets d'autor, per poder viure d'escriure en català. I cal que recordem que és una lluita que hem de fer entre tots. Però també hem de lluitar perquè la nostra cultura sigui majoritària i hegemònica.

Necessitam un estat perquè en aquest país els llibres en català ocupin el lloc que els pertoca. És a dir, ser majoritaris a les llibreries i a la vida comuna de casa nostra. Ser normals. Aquesta és la clau. I la normalitat demana que no oblidem els nostres prohoms.

Editorial