Andreu Manresa: Un comentari particular sobre corrupció

En general, la corrupció va molt lligada a la requalificació urbanística, al finançament dels partits polítics i a les concessions d'obres públiques. A les Illes, la corrupció començà comprant la voluntat de regidors per canviar les majories dels ajuntaments. Hi ha hagut el cas Calvià del 1991 (suborn a un regidor socialista per part d'empresaris) i, en el sentit clàssic de comissions, el cas Sóller del 1995 (adjudicació irregular d'obres a un empresari). Hem vist molts casos individuals, d'ajuntaments on hi ha hagut denúncies i s'ha constatat el finançament d'empresaris o promotors locals. El més gros, el cas Andratx, del 2006.

El model i l'esquema són universals. Per què passa en política? Tenim, d'una banda, el finançament de partits a través de donacions i ajudes. Però, sobretot, és per la gran capacitat de fer diners que tenen els promotors immobiliaris i turístics. Allò que dèiem: transformar un terreny agrari en un solar en multiplica el valor per mil. Per això la capacitat que tenen els corruptors és tan gran o més que la dels traficants de droga, ha dit gent. I aquest és un dels gèrmens de la corrupció.

També hi ha allò que se'n diu vinculacions administratives irregulars: favoritismes, manipulacions d'administradors amb connivència amb adjudicataris de negocis o serveis, tràfic habitual de comissions per a pagar campanyes electorals o per a enriquiment personal… És un model universal de corrupció que es concreta en aquesta illa i que és traslladable a qualsevol continent.

I, d'una altra banda, hi ha els polítics grossos, com el president d'un govern. El cas Palma Arena, per exemple, en què Jaume Matas va actuar, teòricament, al marge de tota circumstància legal per afavorir els seus amics. Matas ja ha estat condemnat per haver patrocinat i pagat contractes al redactor dels seus discursos. Un altre cas, el de Maria Antònia Munar, d'UM, condemnada per haver adjudicat concursos a una televisió que havia comprat. I hi ha una dotzena de periodistes implicats, alguns condemnats i tot.

Per posar fi a la corrupció, cal transparència pública, crítica social, informació de la premsa; que hi intervenguin tots els mecanismes establerts, com ara interventors, secretaris, tribunals de comptes; un control públic de l'actuació de les administracions; que es publiquin els contractes i les adjudicacions als mitjans de comunicació i les xarxes. I una consciència social de denúncia, que crec que hi és i que ha crescut. La tarifa penal de la corrupció és força alta. Però també és cert que denunciar i constatar els fets és molt complicat. Difícilment es troben els diners. I difícilment surt qui ha pagat, o qui diu 'jo he cobrat'. Tancar el cercle és complicat.

És una feina dels polítics: ells han de fer les lleis, i la ciutadania els ha d'exigir que les complesquin. Esper que hi hagi voluntat de fer-ho perquè, si no, haurem arribat a un grau de violació del sistema que implicarà encara més desafecció de la gent envers la cosa pública.

Andreu Manresa (@AndreuManresa), periodista.
Comentari telefònic recollit per la redacció de VilaWeb.

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet