Opinió
-
Jaume Barberà: L'única solució és la regeneració radical de la democràcia
Jaume Barberà
06.02.2013
-
Biel Barceló: 'Volem mirar lluny i tenir un recorregut llarg'
Biel Barceló
02.02.2013
-
Mònica Oltra: Tan rica ets que t'entren 7.500 euros i no et consta?
Mònica Oltra
31.01.2013
-
Quatre mil dies i un desnonament
David Fernàndez
31.01.2013
-
Jaume Fuster, quinze anys després
Sebastià Bennasar
31.01.2013
-
Federalistes indecisos
Lluís de Yzaguirre
30.01.2013
-
El cost de construir Espanya
Pere Aragonès
29.01.2013
-
Arcadi Oliveres: Un camí impecable
Arcadi Oliveres
29.01.2013
-
Contra la violència, virulència
Pau Vidal
29.01.2013
-
Salvador Garcia-Ruiz: La mentida més repetida de la democràcia (?) espanyola
Salvador Garcia-Ruiz
27.01.2013
-
Diego Gómez: 'Amb quins diners?'
Diego Gómez
26.01.2013
-
Albert Bertrana: Per tenir-ho en compte en el debat sobre la sobirania dels pobles
Albert Bertrana
23.01.2013
-
Els Països Catalans? Quan Catalunya sigui a les Nacions Unides
Joan-Lluís Lluís
22.01.2013
Diego Gómez
09.12.2012
Diego Gómez: 'Amb les Normes de Castelló, defensem la nostra llengua'
La celebració del 80 aniversari de la signatura de les Normes de Castelló (21 desembre de 1932), adquireix una transcendència vital en aquest moments on l’inoportú ministre d’Educació senyor Wert, ha presentat l’esborrany de la Llei Orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE en castellà). Avantprojecte que sense dubtes, ens fa retrocedir fins a èpoques pre-democràtiques en matèria d’ensenyament i de competència lingüística en la nostra llengua.
Comparativament, les Normes de Castelló han acomplit clarament l’objectiu que marcaren les entitats i les persones que les promogueren. Per una banda acabar amb l’anarquia ortogràfica existent i fins i tot, encara va produir unes altres conseqüències de consens socials. Les Normes del 32, són alguna cosa més que arqueologia o relíquia del passat, són tot un model a seguir pel seu contingut i per la seua gestació, fruit d’un acord ample i important socialment i políticament del qual podria prendre nota el ministre, poc amic del consens i titella de les directrius recessives, espanyolistes i monolingües del seus caps, els senyors Aznar i Rajoy.
Seguint amb les comparacions, les orientacions traçades per les Normes de Castelló i el model que s’ha definit com a convergent i policèntric (AVL), s’ha elaborat una normativa plenament apta per a l’ús escrit de la llengua al País Valencià. Model normatiu d’utilització continuada i massiva per editorials, ensenyants, mitjans de comunicació, organismes acadèmics, administracions públiques, escriptors i milers de persones en la seua vida quotidiana. Gràcies a les Normes el sistema educatiu valencià dels darrers trenta anys ha assegurat l’assoliment de la competència lingüística en valencià (el nostre català en paraules del mestre Enric Valor) de centenars de milers de xiquets i xiquetes. I ara en un tres i no res, el ministre sense Wertgonya, ens condemna a convertir la nostra llengua en una assignatura d’especialitat en un nivell d’obligatorietat menor que altres com Religió. Tot un despropòsit orquestrat.
Des de Castelló, tots els desembres ens arriba l’esperit conciliador i de compromís col·lectiu que suposa el recordatori de la signatura de les Normes del 32. Aquest esperit és desitjable en qualsevol intent de planificació del futur col·lectiu d’un poble, i més si es tracta de temes d’identitat com la seua llengua. Això han esdevingut les Normes de Castelló, tot un símbol d’identitat col·lectiva, tot un emblema, una representació fidel dels interessos del poble valencià. Per això diferents entitats, associacions, col·lectius i personalitats de tots els territoris de parla comuna, fan una crida a l’assistència massiva a la manifestació del dissabte 15 de desembre a Castelló pels drets lingüístics i socials, que ha organitzat l’entitat Castelló per la Llengua. La commemoració dels 80 anys de les Normes de Castelló haurà de cridar a la societat civil a defensar l’ús vehicular de la nostra llengua en els sistemes educatius i a demanar la retirada de l’avantprojecte Wert perquè comporta un atac sense precedents a la llengua pròpia dels nostres territoris.
Diego Gómez, ex-president d'Escola Valenciana
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015