Opinió
-
Ernest Maragall: La foto
Ernest Maragall
02.07.2013
-
Bel Zaballa: Concert per la Llibertat, moments memorables i moments per a oblidar
Bel Zaballa
01.07.2013
-
Josep Maria López Llaví: Jo sí que vaig al Concert per la Llibertat
Josep Maria López Llaví
29.06.2013
-
Josep Ferrer: El català i la llei de la gravetat
Josep Ferrer
26.06.2013
-
Àlex Daudén: Surt al carrer contra els abusos bancaris i els fraus financers!
Àlex Daudén
21.06.2013
-
Carme Junyent: Les llengües en la Catalunya independent
Carme Junyent
20.06.2013
-
David Abril i Biel Barceló: Per una Europa de les persones, per una Europa dels pobles
David Abril i Biel Barceló
18.06.2013
-
Eugeni Casanova: El Regne Unit reconeix Catalunya
Eugeni Casanova
17.06.2013
-
Gabriel Fernàndez i Díaz: Carta oberta al president de la Generalitat i al cap de l’oposició
Gabriel Fernàndez i Díaz
17.06.2013
-
Ignasi Ribó: Els fills pròdigs
Ignasi Ribó
14.06.2013
-
El Sònar+D referma el compromís del festival amb Barcelona
José Luis De Vicente
13.06.2013
-
Eduard Voltas: Ho veig diferent, Carmen
Eduard Voltas
12.06.2013
-
Marc Belzunces: La Catalunya irreal del cooficialisme: quan l'independentisme esdevé etnicista
Marc Belzunces
11.06.2013
Àlex Daudén
21.06.2013
Àlex Daudén: Surt al carrer contra els abusos bancaris i els fraus financers!
Durant els anys d'expansió econòmica, el model de producció es va basar en profunds desequilibris entre productors, d'una banda, i consumidors i treballadors, d'una altra. El model d'economia especulativa imperant ha permès que l'establishment empresarial i financer s'enriquís en canvi de més precarietat ciutadana i de relegar els nostres drets a la mínima expressió. Un model insostenible i pervers que ha vetllat pels interessos d'uns quants per postergar i arraconar els interessos legítims dels consumidors que, avui dia, paguem la penyora d'una crisi econòmica que no hem originat. S'ha demostrat que la fal·làcia liberal de la mà invisible té responsables amb noms propis i interessos corporatius. I, mentrestant, els organismes públics han fet els ulls grossos sota el jou de la banca i les grans corporacions empresarials.
El sistema financer ha deixat una factura social de sobreendeutament familiar, execucions hipotecaries, fraus a l'estalvi i espoliació de les economies domèstiques. El consumisme alienador que ha dominat la societat, alimentat hàbilment des de posicions interessades, va ser el cultiu perfecte perquè bancs i caixes, en una lluita aferrissada de quota de mercat, fessin extensiu el crèdit, especialment l'hipotecari, sense un mínim criteri d'equilibri raonable, cosa que ha tingut conseqüències dramàtiques.
A Catalunya, el capital constituït amb hipoteques assolia el mes de febrer la xifra escandalosa de 650 milions d'euros i, des de l'any 2007, acumulem 84.269 execucions hipotecàries, un 75% de les quals sobre l'únic habitatge familiar. I, mentre la injusta legislació hipotecària no dóna resposta a la terrible problemàtica dels desnonaments, deixa indefensos els ciutadans i condueix moltes famílies a l'exclusió social, a casa nostra encara avui hi ha més de 450.000 habitatges buits.
En aquesta dinàmica també de clàusules abusives, comissions, crèdits al consum, personals i targetes amb interessos usuraris, centenars de famílies s'han trobat amb nivells d'endeutament inassumibles, sovint amb la impossibilitat de pagar els deutes, fins a situacions límit contra les quals hom no ha volgut reaccionar. I, novament, els serveis financers s'han encarit 25 vegades més que la mitjana de la Unió Europea.
Hem estat els usuaris i consumidors que hem hagut de pagar el primer rescat bancari amb més de 30.000 milions d'euros comercialitzats en participacions preferents i deute subordinat, que va fer que a 600.000 famílies catalanes els confisquessin els estalvis. Per no parlar de l'estafa filatèlica de Fòrum-Afinsa, amb més de set anys de falses promeses polítiques, incompliments i mentides reiterades.
És l'hora de reclamar polítiques alternatives per a avançar cap a un nou model econòmic que permeti de desenvolupar una política socialment justa per als ciutadans, que eviti de caure en la roda d'un consumisme irresponsable i que tingui la protecció i la garantia dels drets dels usuaris en el punt de mira. En definitiva, no és possible un canvi de model sense apel·lar a la democratització de l'economia. Per tot això, fem una crida a tota la ciutadania a participar en la manifestació contra els abusos bancaris i els fraus financers que l'Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances de Catalunya ha convocat demà, 22 de juny. Junts podem.
Àlex Daudén i Zamora, coordinador general d'AICEC-ADICAE
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015