Opinió
-
Ernest Maragall: La foto
Ernest Maragall
02.07.2013
-
Bel Zaballa: Concert per la Llibertat, moments memorables i moments per a oblidar
Bel Zaballa
01.07.2013
-
Josep Maria López Llaví: Jo sí que vaig al Concert per la Llibertat
Josep Maria López Llaví
29.06.2013
-
Josep Ferrer: El català i la llei de la gravetat
Josep Ferrer
26.06.2013
-
Àlex Daudén: Surt al carrer contra els abusos bancaris i els fraus financers!
Àlex Daudén
21.06.2013
-
Carme Junyent: Les llengües en la Catalunya independent
Carme Junyent
20.06.2013
-
David Abril i Biel Barceló: Per una Europa de les persones, per una Europa dels pobles
David Abril i Biel Barceló
18.06.2013
-
Eugeni Casanova: El Regne Unit reconeix Catalunya
Eugeni Casanova
17.06.2013
-
Gabriel Fernàndez i Díaz: Carta oberta al president de la Generalitat i al cap de l’oposició
Gabriel Fernàndez i Díaz
17.06.2013
-
Ignasi Ribó: Els fills pròdigs
Ignasi Ribó
14.06.2013
-
El Sònar+D referma el compromís del festival amb Barcelona
José Luis De Vicente
13.06.2013
-
Eduard Voltas: Ho veig diferent, Carmen
Eduard Voltas
12.06.2013
-
Marc Belzunces: La Catalunya irreal del cooficialisme: quan l'independentisme esdevé etnicista
Marc Belzunces
11.06.2013
Gustau Navarro
11.06.2013
Gustau Navarro: 'The Catalan Army'
Els viquipedistes catalans que treballen en els projectes de la Wikimedia Foundation i en uns altres de relacionats amb la Viquipèdia són anomenats amb simpatia pels seus companys internacionals 'The Catalan Army'. Perquè, quan s'ha de treballar, la cosa millor que pot passar és que arribin els catalans de l’Amical Wikimedia. Que els catalans són treballadors és un estereotip nacional que arrosseguem de fa segles, però en el cas del moviment viquipedista internacional la competència, la constància i la capacitat de la comunitat catalana han estat segurament elements clau perquè Wikimedia Foundation els hagi reconeguts.
Alguns podrien pensar que ésser reconeguts per una entitat privada té una importància relativa, però quan aquesta organització privada és l’entitat que afavoreix la difusió mundial i multilingüe del coneixement enciclopèdic humà, les dimensions de la decisió són d'una importància gens discutible.
La tasca dels viquipedistes catalans no sols ha implicat ésser reconeguts internacionalment. També ha suscitat una reflexió profunda sobre les estructures organitzatives de la WMF: el tap incongruent que només era possible d'organitzar-se d'acord amb realitats estatals s'ha fet miques. Així, l'associació catalana, amb la resolució de la WMF, tindrà els mateixos drets i deures que els capítols estatals de la fundació. Els catalans són els primers de tenir un capítol temàtic que la WMF defineix així: 'The thematic scope of the group is Catalan culture and language': a partir d'ara la porta és oberta a totes les comunitats que vulguin aportar la seva tasca al coneixement col·lectiu de la humanitat, sense la discriminació de tenir una estructura estatal al darrere o no. És un pas importantíssim en la consolidació de la xarxa com a espai democràtic i de llibertat.
Tenir una enciclopèdia com la Wikipedia en català és un esforç de tota la comunitat catalanoparlant, però sempre hi ha gent que, en un moment de la història, exerceix la funció de la locomotora que estira el tren. En voldria destacar dues i agrair-los la feina: qui va obrir el camí, Daniel José, que des d'Andorra turmentava en Jimmy Wales i fou el primer d'escriure un article en català a la Viquipèdia, el primer en una versió no anglesa; i Joan Gomà, primer president d'Amical Wikimedia, enginyer i viquipedista apassionat que ha portat la comunitat catalanoparlant a un reconeixement que li permetrà de consolidar-se encara més dins la xarxa. El meu reconeixement a la seva capacitat de feina i la seva visió estratègica. I una petició, també: Joan, un dia no gaire llunyà explica en un llibre tot el llarg procés i tots els entrebancs subtils i barroers que has trobat durant aquests cinc anys de lluita tenaç pel reconeixement internacional de la comunitat catalana.
Gustau Navarro Barba, antropòleg i historiador
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015