Opinió
-
M. Antònia Font: 'Els llaços es mantindran fins al darrer alè'
Maria Antònia Font
18.12.2013
-
Mancomunitat de Catalunya: de l'ahir al demà
Salvador Esteve
18.12.2013
-
El Gran Wyoming: 'PP: un partit secessionista'
El Gran Wyoming
17.12.2013
-
És l’estupidesa, estúpids!
Eugeni Casanova
17.12.2013
-
La segona pregunta l’ha de votar tothom
Xavier Solano
16.12.2013
-
El llistó més alt que no calia
Joan Ramon Resina
16.12.2013
-
Un nyap útil
Amadeu Abril
16.12.2013
-
Sobre la dèria d’encreuar mots
Joan Josep Isern
16.12.2013
-
Hi haurà independència perquè no hi haurà referèndum. Una opinió i un pronòstic
Manuel Delgado
15.12.2013
-
Era Val d’Aran e era independéncia de Catalonha
Jusèp Loís Sans Socasau
15.12.2013
-
Com manipula El Periódico l’enquesta del GESOP
Miquel Almirall
14.12.2013
-
L'agressió a la llibertat acadèmica
Joan Ramon Resina
12.12.2013
-
Idò sí, els Països Catalans existeixen!
Maria Antònia Font
11.12.2013
Vicent Marzà
09.04.2014
Jo també vull decidir
El no absolutament majoritari de les corts espanyoles a la cessió a la Generalitat de Catalunya de la competència per poder celebrar un referèndum el proper 9 de novembre és molt greu i també ens afecta directament als valencians i les valencianes. És un senyal més de la deriva antidemocràtica dels qui, per desgràcia nostra, encara governen les nostres terres des de Madrid estant. Unes corts, les espanyoles, que entren en còlera quan un parlament democràticament escollit demanda poder preguntar a la ciutadania sobre el seu futur, i que per contra aproven sense debat ni consulta a la ciutadania la reforma de l'article 135 de la seua intocable constitució per prioritzar el pagament del deute als bancs per damunt de l'educació, els serveis socials o la sanitat. Marca Espanya, li'n diuen.
Per no parlar de les aprovacions de la llei mordassa, la reforma de la llei de l'avortament, les reformes laborals o la llei Wert. A més a més els valencians i les valencianes hem de sumar que tenim unes institucions ofegades per l'espoli fiscal i el balafiament dels qui no han parat d'ofrenar noves glòries a Espanya i als seus patrons mentre censuraven amb la foscor més absoluta el teixit social i emprenedor valencià que lluitava i lluita per mantenir la nostra forma de ser i de viure.
Un poble mediterrani com el valencià, ple de matisos i colors vius, no podem seguir deixant-nos diluir en el gris d'aquesta Espanya fosca i antiga. Per sort, i gràcies als esforços de moltíssimes persones i moviments, des fa un temps els nostres colors cada dia estan més vius. Avui hem tingut una mostra més del nostre renaixement com a poble: per fi dos diputats valencians a Madrid han trencat el monocolor imperant i han votat a favor de portar la democràcia al carrer. Ricardo Sixto (EUPV) i Joan Baldoví (Compromís) han posat el poble valencià en el mapa de la dignitat democràtica. I no és cap casualitat que precisament siguen els dos representants de l'esquerra valenciana els qui hagen fet aquest pas natural. Com tampoc són casuals els vots contraris de la resta de diputats valencians.
Els qui hem votat a favor ho hem fet plenament conscients, perquè portem anys i anys lluitant per refer el nostre país junt amb els moviments socials, perquè estem plenament convençuts que la ciutadania (valenciana, catalana o de qualsevol altre indret del món) ho ha de poder decidir absolutament tot. També la seua adscripció nacional. Perquè la democràcia és realment efectiva i respon als interessos populars quan és arrelada al territori, quan s'exerceix dia rere dia i no cada quatre anys. Perquè en un futur no massa llunyà m'agradaria preguntar a la ciutadania valenciana si vol seguir pagant el deute il·legítim que els botiflers han contret o si hem de recuperar per al poble valencià la gestió dels serveis essencials i estratègics. O, per suposat, com ens volem organitzar com a país. Estic segur que la nostra millor forma de transformar la societat valenciana i construir un País Valencià cada dia més lliure i just és posant en pràctica els principis de la radicalitat democràtica que representa el dret de decidir. Jo també vull decidir.
Vicent Marzà i Ibáñez, portaveu de Compromís a Castelló de la Plana
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015