Opinió
-
Ara, 'Cultura del poble valencià' a les escoles!
Pere-Enric Barreda
11.12.2013
-
El treball domèstic de les nenes al món
Maria Àngels Viladot
09.12.2013
-
'L'amenaça fatxenda contra l'escola de Xàtiva fóra intolerable en un país democràtic'
Albert Dasí
07.12.2013
-
Madrid, Ciutat Sol, ciutat paràsit, forat negre
Eugeni Casanova
07.12.2013
-
Alfred Bosch: Els catalans hem de fer nostra la lliçó de Mandela
Alfred Bosch
05.12.2013
-
Carlos Slepoy: 'A l'estat espanyol hi ha hereus biològics i ideològics del franquisme enquistats'
Carlos Slepoy
05.12.2013
-
Del trencament constitucional unilateral al sí a la sobirania
Teresa Mira i Enric de Vilalta
03.12.2013
-
Si continuem, el canvi és imparable
Gerard Fullana
02.12.2013
-
El llibre escocès de la persuasió
Meritxell Ramírez
29.11.2013
-
La mentida com a estructura d’estat
Eugeni Casanova
26.11.2013
-
Enric Nomdedéu: 'Després de Carlos Fabra en cauran més'
Enric Nomdedéu
25.11.2013
-
Volem Canal 9, volem TV3
Acció Cultural del País Valencià
23.11.2013
-
El sexe comú
Lluís de Yzaguirre
21.11.2013
Vicent Marzà
09.04.2014
Jo també vull decidir
El no absolutament majoritari de les corts espanyoles a la cessió a la Generalitat de Catalunya de la competència per poder celebrar un referèndum el proper 9 de novembre és molt greu i també ens afecta directament als valencians i les valencianes. És un senyal més de la deriva antidemocràtica dels qui, per desgràcia nostra, encara governen les nostres terres des de Madrid estant. Unes corts, les espanyoles, que entren en còlera quan un parlament democràticament escollit demanda poder preguntar a la ciutadania sobre el seu futur, i que per contra aproven sense debat ni consulta a la ciutadania la reforma de l'article 135 de la seua intocable constitució per prioritzar el pagament del deute als bancs per damunt de l'educació, els serveis socials o la sanitat. Marca Espanya, li'n diuen.
Per no parlar de les aprovacions de la llei mordassa, la reforma de la llei de l'avortament, les reformes laborals o la llei Wert. A més a més els valencians i les valencianes hem de sumar que tenim unes institucions ofegades per l'espoli fiscal i el balafiament dels qui no han parat d'ofrenar noves glòries a Espanya i als seus patrons mentre censuraven amb la foscor més absoluta el teixit social i emprenedor valencià que lluitava i lluita per mantenir la nostra forma de ser i de viure.
Un poble mediterrani com el valencià, ple de matisos i colors vius, no podem seguir deixant-nos diluir en el gris d'aquesta Espanya fosca i antiga. Per sort, i gràcies als esforços de moltíssimes persones i moviments, des fa un temps els nostres colors cada dia estan més vius. Avui hem tingut una mostra més del nostre renaixement com a poble: per fi dos diputats valencians a Madrid han trencat el monocolor imperant i han votat a favor de portar la democràcia al carrer. Ricardo Sixto (EUPV) i Joan Baldoví (Compromís) han posat el poble valencià en el mapa de la dignitat democràtica. I no és cap casualitat que precisament siguen els dos representants de l'esquerra valenciana els qui hagen fet aquest pas natural. Com tampoc són casuals els vots contraris de la resta de diputats valencians.
Els qui hem votat a favor ho hem fet plenament conscients, perquè portem anys i anys lluitant per refer el nostre país junt amb els moviments socials, perquè estem plenament convençuts que la ciutadania (valenciana, catalana o de qualsevol altre indret del món) ho ha de poder decidir absolutament tot. També la seua adscripció nacional. Perquè la democràcia és realment efectiva i respon als interessos populars quan és arrelada al territori, quan s'exerceix dia rere dia i no cada quatre anys. Perquè en un futur no massa llunyà m'agradaria preguntar a la ciutadania valenciana si vol seguir pagant el deute il·legítim que els botiflers han contret o si hem de recuperar per al poble valencià la gestió dels serveis essencials i estratègics. O, per suposat, com ens volem organitzar com a país. Estic segur que la nostra millor forma de transformar la societat valenciana i construir un País Valencià cada dia més lliure i just és posant en pràctica els principis de la radicalitat democràtica que representa el dret de decidir. Jo també vull decidir.
Vicent Marzà i Ibáñez, portaveu de Compromís a Castelló de la Plana
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015