Punset, enviada de l’espanyolisme catalunyès

Després de la polèmica que he vist saltar a les xarxes socials arran del discurs de Carolina Punset al ple d'investidura a les corts, l'he buscat per escoltar-lo amb atenció. I em fa la sensació que ha estat un parlament majoritàriament encertat, llevat dels punts escandalosament insultants envers els valencianoparlants. Allò de tornar a l'aldea a causa de la immersió lingüística i la inutilitat per a trobar faena es mereixia, si més no, que el president de la cambra li haguera advertit que no es pot insultar un país d'aquella manera i en aquell lloc.

Tret d'això, que és molt i de què segur que es parlarà bona cosa, trobe que el discurs és ben aprofitable, mirat des del nostre punt de vista. Anem a pams, i no a vares.

La primera part del parlament de la senyora Punset m'ha fet tot l'efecte que serà un dels eixos principals de la seua actitud en aquesta legislatura. És una sensació que he tingut, però no he pogut evitar d'entendre que des del minut zero de la seua presència a les corts ha començat a (intentar) actuar de tallafocs d'allò que ja es veuen a venir: el 'contagi independentista'. Sentint-la parlar, em semblava una 'ambaixadora', una enviada de l'espanyolisme catalunyès que ve a advertir de com ha anat la 'deriva separatista' allà dalt. Em sonava com qui parla ací pensant en allà, fent política d'oposició al 'procés' i posant el punt de mira en allò que ella troba responsable de la desafecció: la immersió lingüística, o simplement el valencià a l'escola. Sense adonar-se, però, que ella mateix no fa sinó insistir en els 'errors' que tant ens poden ajudar, com el menyspreu absolut a la nostra cultura, l'insult indissimulat a la llengua i l'atac obsessiu a l'escola.

Cal destacar també l'explicació que amolla sobre l'actuació del nacionalisme, i sobre la qual poc es pot discutir. Des de la creació d'una suposada identitat col·lectiva, passant per la 'parasitació' de l'espai públic amb la imposició de la llengua, fins a l'ocupació dels mitjans de comunicació: un procés de colonització ben definit i que els valencians coneixem bé. Per desgràcia com a víctimes, encara que ella ara vulga fer-nos aparèixer com a conqueridors de terres i ments. La idea d'Espanya, la marginació i prohibició del català, l'allau mediàtica en espanyol… la radiografia és exacta, però els malalts som nosaltres. 

Ens ha vingut bé el discurs. Ara ja té totes les cartes sobre la taula i ja sap tothom a què juga. Que ho faça. Però que el supremacisme espanyol no li faça oblidar que és el seu nacionalisme agressiu el culpable que la nostra llengua siga una llengua 'minoritària', com li agrada de dir, per una voluntat conscientment assimilacionista. 'No existeix nacionalisme moderat, sempre és extremista', diu: no calia que ens ho recordara.

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

La idea d'Espanya, la marginació i prohibició del català, l'allau mediàtica en espanyol… la radiografia és exacta, però els malalts som nosaltres.