Haurem de tornar a avortar en la clandestinitat

Aquesta reforma de la llei elimina el dret de decidir de les dones. No és que existís del tot, però des del 2010 podíem decidir lliurement fins a les catorze setmanes, cosa que havia costat molts anys de democràcia aconseguir. L'avortament de deixa de ser un dret. Políticament, socialment i simbòlicament és molt greu.

Té una concepció totalment paternalista i tutelada de les dones, com si no tinguéssim capacitat de decidir i se'ns hagués de protegir. Gallardón ha dit i repetit que les dones no som culpables sinó víctimes dels avortaments. És un discurs pervers, perquè amb aquesta excusa se'ns treu tota capacitat de decisió.

Encara no sabem exactament com es concretarà l'anunci sobre el paper, però és especialment greu que es redueixi l'avortament legal a només dos supòsits: el d'embaràs per violació fins a dotze setmanes i el de risc per a la salut de la mare. Aquest segon, pel que sabem, serà molt més restrictiu que no el supòsit que hi havia a la llei del 1985, perquè pel que sembla caldrà fer una justificació prou complicada per entrar en aquest supòsit. I a hores d'ara, a la xarxa pública, ja era prou complicat acollir-se a aquest supòsit, perquè són gestions lentes i els terminis van corrent.

Per tot plegat, i a l'espera que la norma es concreti, les dones ens podem tornar veure abocades a avortar de manera il·legal, a avortaments fora del país o en la clandestinitat, cosa que és molt perillosa. Continuarem avortant igual, és a dir, haurem de tornar a avortar en la clandestinitat.

Darrere d'aquesta llei hi ha una moral determinada, que no ens tracta, a les dones, com a subjectes actius. Ens tracta com a individus que no som capaços de decidir o de fer. És una llei que gairebé ens transporta al franquisme. A més, han canviat el nom de la llei. Ja no és una llei de drets socio-reproductius ni una llei d'interrupció voluntària de l'embaràs. Ara és llei de protecció del no nascut i de la dona embarassada.

Ara nosaltres, en aquest cas des de Catalunya, volem remarcar que al parlament es va aprovar una resolució pel dret del propi cos al setembre, amb els vots d'Iniciativa, Esquerra, Convergència, PSC i la CUP. És a dir, de tots els partits menys d'Unió, PP i Ciutadans. A partir d'ara hem de parlar amb el govern de Catalunya per deixar clar que aquí volem fer les coses d'una altra manera, que tenim altres polítiques, que ens distancien d'aquesta política tan rància espanyola. Volem fer-ho visible.

Betlem Cañizar, membre de Ca la Dona
(Opinió recollida via telefònica per la redacció de VilaWeb)

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

És una llei que gairebé ens transporta al franquisme

L'avortament de deixa de ser un dret