Opinió

Gregorio Luri

03.01.2012

Gregorio Luri: Expectatives decebudes però no frustrades

Si hagués de resumir aquesta primer any del govern d'Artur Mas, en diria l'any de les expectatives decebudes però no frustrades. I en aquesta perplexitat ens trobem tots plegats.

A ningú, no li pot estar bé una retallada --seria d'ingenus--, perquè tenen molt mal gust. Ara, en el terreny de l'educació, s'ha de reconèixer una virtut a la consellera Irene Rigau que no se li va reconèixer al principi: té mà esquerra. Parla molt, i en un temps de crisi en què gestionar la misèria és una feina molt feixuga, la capacitat de parlar amb els sindicats és una virtut notable.

Per això crec que s'ha de destacar la seva capacitat de dialogar malgrat els inconvenients. I també la gosadia de proposar projectes nous --com el pla de lectura-- tot i no tenir ni un cèntim per a posar-lo en marxa. És senyal que, malgrat tot, hi ha un cert entusiasme.

Déu n'hi do, com ha resistit, lluitat i negociat la consellera Rigau, tant amb el conseller d'Economia com amb els sindicats. En aquest moment sé que la gent del departament té ordres explícites de parar poc a la conselleria i de recórrer els centres per parlar, parlar i parlar. Quan navegues amb el vent a la contra, és temptador de refugiar-se. Per això sortir a donar la cara em sembla lloable.

Hi ha una certa perplexitat docent, una sensació de no saber ben bé on som, que és anterior a l'arribada de Rigau. Però també em fa l'efecte que, majoritàriament, els docents catalans resisteixen la temptació d'engegar-ho tot a dida. Per més que tenen tot el dret de protestar contra les retallades, no caldria sinó, això no es nota gens en la qualitat ni en el dia a dia docent.

Per mi, el fet més greu ha estat la renúncia a la sisena hora, que és imperdonable, tot i que es va eliminar amb la complaença majoritària dels docents.

Gregorio Luri, professor i doctor en filosofia

(Opinió telefònica recollida per VilaWeb)

Editorial