Opinió

 

<75/88>

Marta Rojals

31.10.2011

I jo més

‘Personatges com Peces-Barba fan que tingui més ganes d’estudiar i d'aprendre per fotre-li un moc algun dia.’ Aquesta era una piulada d’Èrica, una jove estudiant de periodisme, arran de l'afer que tothom ja sap. I vull pensar, i segur que no m’equivoco, que aquest ‘moc’ que l’Èrica vol etzibar en un futur serà més reeixit que no el gran argumentari d’un diputat republicà llicenciat en filosofia i lletres, a qui fer carrera li ha arribat per qualificar de ‘fill de puta’ el pare-bocamoll de la Santíssima Constitució. Perdoneu, però algú ho havia de dir.

De la mateixa manera, hem sentit una altra modalitat de tornar-s’hi que, en honor de l’instigador de la batalla, també fa mà del passat-ficció: venia d’un parlamentari jurista i solidari dient que, als catalans, ens hauria anat millor si haguéssim cremat Madrid el 1710, quan en vam tenir l’ocasió. Au, som-hi, vegem qui pixa més lluny fora de test! Si anem estirant la corda, encara sortirà un paleontòleg que dirà que ens hauria anat millor si el meteorit que es va carregar els dinosaures hagués petat al quilòmetre zero, perquè així se’ns haurien acabat els mals de cop.

Senyors, l’espifiem. Desbarramentes puntuals com les de Peces-Barba, o sostingudes com les de l’Església Intereconòmica de les Llibertats Digitals, són una benedicció. Una oportunitat impagable per a demostrar que nosaltres no som d’eixe món. Els seus despropòsits més sonats corren per Twitter com la pólvora, i fan que el nostre jovent, com l’Èrica, tingui ganes de saber, d’informar-se, d’estudiar!, per poder carregar-se de raons i defensar-les davant qui sigui amb coneixement i intel·ligència. Com molts post-adolescents que, el ‘día de autos’ es demanaven qui coi era aquell senyor de cognoms caricaturescos que de cop havia esdevingut ‘Trending topic’. La llavor del ‘Què?-Qui?-Com?’ ja s'havia sembrat. Mentre ells ganyolin, nosaltres cavalquem, o estudiem, que el dia de demà ens espera molta feina i caldrà tenir el cap clar.

Per tot això, Els nostres representants en parlaments propis i congressos aliens farien bé de donar exemple i demostrar que els estudis serveixen per a alguna cosa més constructiva que no ficar-se amb la mare dels qui ens han fet pupa. O, encara més greu, insinuar davant uns micròfons que, pel bé dels nostres interessos, prou canviaríem uns morts bombardats per uns altres de consumits per les flames. Les vostres sortides no fan puta gràcia. Ni les dels uns, ni les dels altres. Però, almenys a casa nostra, no caiguem en el parany: qui entra en el joc de la desbarramenta, corre el perill de voler guanyar.

Editorial