My generation

L’al·lèrgia envers la societat de l’espectacle se m’ha fet greu aquestes setmanes, sobretot quan a l’horitzó va aparèixer l’ombra que els mitjans projectaven sobre la Fira de Frankfurt, la Buchmesse: la foscor provenia d’un diari influent d’aquella ciutat i, servilment, l’engrandien els diaris de referència de les nostres ciutats, a Barcelona com a Girona, en català com en castellà. Tots cantaven missa colonial. Quan vaig saber que Quim Monzó hi farà el pregó inaugural, vaig respirar. Només una mica, és clar, perquè l’alegria és prohibida. Ni seny ni rauxa. Però, vés, sí, me n’alegro.

No he engegat la tele, no he comprat diaris. He tornat a cantar “My generation”. De les paraules que deien els Who quan molts i moltes dels qui ara escrivim i publiquem regularment ni ho ensumàvem, que érem escriptors, només hi ha un vers difícil: “Yeah, I hope I die before I get old (Talkin' 'bout my generation)”. Hi ha massa gent de la meva generació que ha mort jove, no puc dir aquest vers així com així. Però si ens situem a l’època en què els Who ho cantaven, i a primers dels 70 encara sonaven molt, també en aquest punt la cançó té raó: abans morir jove que esdevenir un subproducte postfranquista.

M’ho he estat rumiant i no hi trobo altre enfocament. Tal i com el periodisme ha plantejat les coses fins ara, no tinc més remei que situar-me en el moll de la meva generació: fa trenta anys, quan jo en tenia vint, escriure en català era ser modern i ser del propi temps era ser antifranquista. No eren les úniques maneres de ser modern, però sí de les més sòlides. Trenta anys més tard, els dèficits democràtics són enormes arreu on miro, en el terreny cultural com en els altres, des del més senzill fins al més complex. És possible que s’hagi de demanar constantment perdó per existir? Que tantes coses del franquisme no tinguin rectificació sinó més i més feracitat?

Ara ens demanen si escriure en català és condició identitària. Torno als Who. // “People try to put us d-down (Talkin' 'bout my generation)”: La gent mira de rebaixar-nos, deien els Who // Què volen que sigui, si de literatura parlem? Enfocar-ho des del punt de vista de la diversitat és pertinent però aquesta perspectiva sovint és una mercaderia cínica i val més anar al tanto, segons amb qui es debati la cosa. Mai no s’havia parlat tant de diversitat que quan Sarajevo va ser bombardejada el 1992.

Les complexitats de la literatura són unes altres. En general, qui escriu en català també ho fa, ho fem, en castellà per guanyar-nos la vida. Canto els Who. // “Just because we g-g-get around (Talkin' 'bout my generation)”: Precisament perquè ens en sortim // Però és un fet no prou estudiat que, a qui escriu només en castellà, de poc li serveix haver-se separat del català perquè la mirada colonial espanyola, persistent en les seves elits al cap de trenta anys de postfranquisme, només el veu com un alien. Potser pels joves escriptors és una mica distint. Potser. Ja ho sabrem algun dia. Però així és per a la meva generació i la precedent, sigui quina sigui la llengua que escrivim.

“Things they do look awful c-c-cold (Talkin' 'bout my generation)”: les coses que fan els vells –els franquistes i els no tan vells postfranquistes—són espantoses. Com ara dir que la comitiva literària a Frankfurt hi serà perquè els escriptors en llengua castellana se n’han retirat i així ens han donat permís. Quin insult per a tots els escriptors! Postfranquisme pur.

No vam fer la ruptura, no tenim en conseqüència ni una trista reforma. “I'm not trying to cause a big s-s-sensation (Talkin' 'bout my generation) 
I'm just talkin' 'bout my g-g-g-generation (Talkin' 'bout my generation)”. Això fa la cançó de 1965, composada i cantada per un grup que es deia Els Qui. Una cançó identitària, en efecte. D’aquell tèrbol atzur de ser tantes voltes rebel, que va escriure la Marçal... La Buchmesse no té gaire importància en realitat, només hi compta l’ocasió de veure l’estat de coses en acció, la representació de l’espectacle del postfranquisme, què en fem de tot plegat.

merce.ibarz@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet