Precarietat

L’atur, la falta de feina, l’absència de salari de forma continuada, el neguit diari per la subsistència i el pagament dels rebuts que, implacables, arriben cada mes, s’ha convertit en una estadística invisible. Quan fa que no sent vostè parlar de l’atur? Si em pot respondre que cada dia hi pensa o en sent parlar, és que vostè és una persona sense feina. O que forma part d’alguna branca de l’administració que per força se n’ha d’ocupar. Pot ser que vostè treballi en els mecanismes cívics contra l’atur engegats per la societat civil. Però la majoria de nosaltres en sabem ben poc, de l’atur i com evoluciona. Perquè és així, l’atur pren formes diferents: ara mateix té la forma imperiosa dels salaris precaris. La precarietat és el rostre de l’atur.

No es tracta ara dels contractes precaris, sinó d’una base estructural més incisiva fonamentada en la precarietat dels salaris. Són les informacions que facilita, puntual com sempre des de fa ja més de vint-i-cinc anys (es va posar en marxa el 1981, l’any del “tejerazo”), Acció Solidària Contra l’Atur. Un dels periodistes que han seguit la trajectòria d’aquest organisme en tantes coses exemplar, Josep Martí Gómez, ha fet la síntesi de la transformació de l’atur en aquests anys, que es pot llegir a la memòria que Acció Solidària Contra l’Atur acaba de publicar. La síntesi diu: “Un 31% de les famílies que han necessitat ajuda continuen tenint problemes de salut i el pagament de lloguers és ara el primer dels problemes per resoldre, sent la subsistència un problema, que tot i continuar sent present, ja no és tan dramàtic. Les dades també aporten la novetat que ja arriben al 33% els ajuts que han sol·licitat immigrants i que la pobresa no ve donada tant per l’atur—malgrat que entre els que han demanat algun tipus d’ajut un 67% afirma que va entrar a l’amarg i dur túnel de la desocupació el 2006—sinó pels sous precaris, que en un 81% corresponen a treballadors del sector serveis”.

La dada resum de conjunt sobre les peticions que rep Acció Solidària Contra l’Atur actualment és que “un 79,2% dels sol·licitants està per sota del llindar de la pobresa”. Pot passar que aquestes persones no constin en les estadístiques oficials de l’atur. Són els precaris, els invisibles, els intocables. En el sistema de castes i de divisió sexual del treball que els mecanismes industrials han renovat en el postmodern segle vint-i-un fins al paroxisme i la violació del llenguatge, tenir un contracte de treball no és suficient. Pots ser un fix-discontinu, un precari continuat, . Més encara: sovint has de pagar per treballar, que així és com imagino que se senten tantes persones que formen part del rigorós informe de les formes contemporànies de l’atur. No hi ha bon estiu que valgui, els omnipotents i sempre amunt lloguers no fan vacances.

merce.ibarz@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet