Opinió
-
Cervells envasats al buit
Marta Rojals
07.02.2008
-
Ball de màscares
Carlota Franco
05.02.2008
-
Bon dia
Marta Leblanc
30.01.2008
-
De branca en branca
Martí Estruch Axmacher
29.01.2008
-
Els dos museus inventats
Agustí Pons
25.01.2008
-
Del cap a l'estómac
Marta Leblanc
23.01.2008
-
Política de tocador
Marta Rojals
22.01.2008
-
Guinea, matèria reservada?
Xavier Montanyà
21.01.2008
-
Ibarretxe hi va
Martí Estruch Axmacher
18.01.2008
-
Arquitectures contra falles (Sagunt a escena)
Albert Dasí
16.01.2008
-
Silenci, es tortura
Martí Estruch Axmacher
15.01.2008
-
Àtom desintegrat
Juli Peretó
10.01.2008
-
Això, m’ho porta la dona
Marta Rojals
09.01.2008
Martí Estruch Axmacher
31.12.2007
El dia que Bilbao va parlar català
Si a una ciutat de les dimensions de Bilbao, hi desembarquen 6.000 catalans amb barretines, bufandes quadribarrades i estelades a l'esquena, la invasió es nota. Si, a més, són de la 'rara avis' catalanoparlant, encara es nota més. Malgrat el fred intens i una pluja escassa, l'expedició per a acompanyar la selecció catalana de futbol en el primer desplaçament fora del país des del 1973 va ser un èxit rotund: nombrosa, festiva i reivindicativa.
Divendres a la nit els bars del nucli antic ja es van començar a omplir de joves que comprovaven que a Bilbao no solament no hi ha Moritz, sinó que, si demanes una Estrella, no t'entenen o et prenen per llunàtic. També van comprovar que, a l'hora de beure, val més no competir amb els bascos: la derrota és segura. L'endemà al matí, el Guggenheim va batre sens dubte el rècord de visitants catalans per hora. L'audioguia del museu, per cert, inclou el nostre idioma entre les opcions.
Durant les hores anteriors al partit, l'equivalent a la nostra Plataforma Pro-seleccions, que allà respon a les sigles Esait, havia organitzat activitats folclòriques i demostracions d'esports populars en un envelat instal·lat a l'Arenal. Bona ocasió per a prendre nota de com s'aixeca una pedra de 150 quilos. Suposo que cal agrair a la gentil justícia espanyola que no hagi il·legalitzat l'Esait i, de passada, el partit de dissabte. Si els acusats del Sumari 18/98 han estat condemnats amb el memorable argument jurídic de ser les entranyes d'ETA, suposo que l'Esait té números per a ser-ne els peus.
Després d'una manifestació multitudinària pels carrers de la ciutat, la festa va continuar a la catedral de San Mamés, que amb tots els respectes no deixa de ser una ermita en comparació amb el Camp Nou. Feia goig de veure totes dues afeccions barrejades, fent voleiar estelades i ikurrinyes i cridant plegades en favor de la independència i de l'oficialitat de les seleccions. Emocionant va ser la interpretació dels himnes, sencers i de manera solemne, a diferència dels experiments i escapçades a les quals ens tenen acostumats quan juguem a casa.
Cal destacar que la selecció basca estrenava nom, malgrat l'enrabiada del PNB: ha passat de ser Euskadi a Euskal Herria i inclou jugadors de l'Osasuna amb tota normalitat. El país sencer. 'Nazio bat, selekzio bat'. Quant a la nostra, una pancarta valenciana protestava amb raó: 'Falta nació a esta selecció'. A la llotja, fent costat a Ibarretxe, Carod-Rovira, Benach i Mas. Montilla, 'missing', aquí també. El partit, tan entretingut o avorrit com pot ser-ho un partit de futbol. El resultat, a gust de tothom. Vam enyorar l'Oleguer, però ens vam consolar amb el Bojan.
I ara què? Jo ho tinc clar. Podem continuar pagant mercenaris perquè ens facin de rivals, siguin els Estats Units o el Paraguai. Segurament que la Federació Espanyola continuarà mostrant la seva faceta més bel·ligerant i farà els possibles per impedir-ho. Però jo començaria a treballar ja des d'ara per organitzar un torneig de nacions sense estat: amb Euskadi, Escòcia, Irlanda i Gal·les ja som cinc. El pròxim desplaçament, a Glasgow, al famós Hampden Park. També hi plou, també beuen més que nosaltres, també tenen un president independentista i la ciutat és més bonica que no pas Bilbao.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015