Opinió

 

<71/88>

Andreu Barnils

31.10.2007

El 'Bellaco'

Qui ho diu que la llengua espanyola no és útil? Aquí va, família: 'Juan Carlos Borbón es una vergüenza de España? No. España es una vergüenza de la humanidad. El la representa a la perfeccción. España es eso: crueldad con los animales, cerrazón del alma, servilismo de lacayos. Hay que sacarla de la Unión Europea rapidito, antes que la pudra.'

Les paraules són de Fernando Vallejo (Medellín, 1942). Okhu, amb aquest colombià: ex-ministre de Foment, ex-senador i ex-secretari de govern a Colòmbia va decidir de deixar el país i anar-se'n a Mèxic. És sobretot conegut per la seva faceta artística.Per alguna banda he de tenir la biografia del poeta Porfirio Barba-Jacob, titulada 'El Mensajero' (1991) que el productor Marc Recha em va recomanar. Els qui van al cinema potser recorden el film 'La Virgen de los sicarios'. Ell en va fer el guió. I els melòmans, van tard: es veu que va ser un pianista excel·lent, però ara ja gairebé no toca. Un home culte, Vallejo. I delicat. I molt preocupat pels animals:

'Su Majestad don Juan Carlos I de Borbón y Borbón (con el 'de' y la 'y' que se suelen poner estos zánganos en sus nombres para significar que nacieron de la vagina de oro) mató a escopetazos a nueve osos en Rumanía (...) Lo de mujeriego, buen vividor y borrachín es cosa suya y de su familia, que se lo tendrán que aguantar. Lo de corrupto es cosa de España, que lo alcahueta. Y lo de cazador es cosa mía y la que me mueve a escribir este artículo para denunciar al bellaco.' Vallejo va escriure l'article la primavera passada, arran del Congreso de la Lengua tingut a Cartagena (Colòmbia), que el rei va presidir. Es veu que l'home també va passar per Medellín, ciutat natal de Vallejo. Per això l'article es titula 'Bienvenida' (feu un Google)

'Señor alcalde de Medellín, paisano: por desinformación e ignorancia de la historia (y no quiero pensar que por bajeza moral) metió usted las patas al invitar a mi ciudad a ese bellaco. No nos vaya a salir ahora de arrodillado con zalemas uribescas, lacayunas. Nada de Majestad, que le va a sonar muy lambón y montañero. Dígale Doctor. Doctor Borbón. Ah, y no lo suba en su Metrocable que de pronto se le descula. Mejor llévelo a la Macarena y que Santiaguito Uribe, buen hijo de su papá, le organice una corrida.'

Tot just ahir es va saber que el jutge Marlaska no havia aturat el judici a divuit joves que van cremar fotos del rei. I es veu també que demà, dijous, hi ha convocada una altra manifestació antiborbònica a Girona. La cosa, que semblava adormida, es torna a despertar. Va per llarg, sembla. Però, si algú es pensa que això de faltar el respecte al rei és tan solament cosa de joves radicals independentistes del país, va equivocat. Hi ha ex-ministres colombians de seixanta anys que, diguem-ho clar, l'insulten a la cara. En espanyol i des d'una ex-colònia.

Per cert, l'article, me'l va passar el productor de cinema colombià Luis Ospina. Celebràvem l'aniversari del Recha al restaurant Can Lluís del carrer de la Cera. Un clàssic. Ospina es va mostrar interessat per l'impacte de bomba, encara visible, que una mare va fer esclatar per escapar-se d'una emboscada de la policia ja fa molts anys i que el restaurant conserva: l'impacte va matar els amos, avantpassats dels actuals. Jo em vaig interessar per la taula del costat: era una reunió de ninotaires. Reien i explicaven acudits. Ho passaven bé: eren del Jueves.

Editorial