Ja està la cosa bé

Em pensava que amb l’ofensiva contra les emissions valencianes de la TV3, el govern de Camps feia un salt endavant arriscat. I unes quantes setmanes més tard, l’esclafit d’atacs a les llibertats fonamentals és espectacular. Per la magnitud dels desficacis es diria que el govern valencià i el partit que el sosté han perdut el sentit de la mesura i han generat anticossos contra tota crítica o veu discrepant. Nervis, potser?

És una primavera d’una intensitat exagerada. La televisió pública valenciana ha perdut la vergonya fa temps i no s’acontenta d'explicar només un bocinet de la veritat i manipular la resta, sinó que ignora una bona part d'allò que passa al carrer. Es permet el luxe de treure de la graella programes en què apareix accidentalment una samarreta de suport a Carmen Alborch, la candidata socialista a susbtituir Rita Barberà, o desconvoca sobre la marxa escriptors valencians 'sospitosos', com Francesc Bayarri o Esperança Camps, que havien d’intervenir en un programa suposadament cultural.

El PP denuncia l’exhibició de la pel·lícula col·lectiva 'Ja en tenim prou' i la Junta Electoral, més papista que el PP, la prohibeix en locals que depenguen dels ajuntaments i de les universitats públiques. A més de la publicitat gratuïta per al documental que denuncia els estralls urbanístics, ambientals, culturals, antivalencians i d’imposició ideològica ultracatòlica, el fet mateix de la censura és una demostració fefaent d'allò que es pot veure a la pel·lícula: el forat de corrupció, antidemocràtic i integrista en què ha caigut el PP valencià.

Mentrestant, el president Camps sembla haver guanyat la batalla partidista interna sobre el control de les llistes electorals contra el seu funest predecessor. Alhora, permet tota mena d’abusos i descontrols amb la manipulació de censos electorals o el blindatge de candidats imputats en causes judicials. Camps també assaja 'chulerías', sense arribar a la sola de la sabata del seu ominós mentor: escarneix tots els representants democràtics de les Corts el mateix dia que es commemorava el 300è aniversari de la batalla d’Almansa anant-se’n a jugar a tennis amb un grapat de capitalistes. Abans, però, ens havia regalat la panglossiana arenga habitual: Estimats súbdits, habitants del millor dels països possibles, potser no ho sabeu però sou feliços! Gaudiu del paradís!

A poques setmanes de les eleccions, se’ns mostra així el costat més fosc i sinistre de la dreta valenciana, amb tota la cruesa. Si atesos tots els abusos i desgavells, tots els insults a la intel·ligència, la societat valenciana no aprofita l'ocasió per tancar d’una vegada aquest vergonyós episodi de la nostra història, els quatre anys vinents podem assistir a un espectacle encara més lamentable.
Ara o mai. Perquè aquesta també és la primavera de les joioses trobades de les escoles en valencià, aplegades sota el crit 'El futur és nostre'. Les trobades organitzades per Escola Valenciana fan vibrar el país de dalt a baix, amb famílies, mestres i sorollosa xicalla, manifestant obertament l’alegria de poder viure en valencià. És la primavera de la fira del llibre de Vivers, a vessar de novetats literàries i d'alenades d’aire fresc. És la primavera de les mobilitzacions pel país i pel territori. I de les noves cançons d’Obrint Pas: hi ha flames que renaixen de les brases, hi ha sembres que creixen entre les pedres, hi ha somnis que enforteixen les defenses. Ha de ser també la primavera que recordarem com aquella en què ens vàrem alliberar d’una llosa pesant, d’una mordassa asfixiant.

pereto@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet