Opinió
-
Dispareu al llaurador
Albert Dasí
03.02.2009
-
Ni èpica, ni moral
Joan Mir
02.02.2009
-
Llibertat: sis anys en sis hores
David Fernàndez
28.01.2009
-
Cent gaiters
Xavier Montanyà
26.01.2009
-
La merda de la muntanya
Marta Rojals
23.01.2009
-
Un conte sense fades i una proposta
Marta Leblanc
22.01.2009
-
El poble vol la Wii
Albert Dasí
15.01.2009
-
Amb en David
Xavi Sarrià
14.01.2009
-
Santes Pasqües
Marta Rojals
07.01.2009
-
Carta als camells de l'Orient
Andreu Barnils
05.01.2009
-
Conte de Nadal
Xavi Sarrià
02.01.2009
-
Brutal Rodoreda
Xavier Montanyà
24.12.2008
-
El clam de Burjassot
Albert Dasí
19.12.2008
Albert Dasí
19.12.2008
El clam de Burjassot
'Els joves que ara ens escolten són la generació de la victòria', va dir la veu de la Gossa Sorda, a Burjassot, el poble de Vicent Andrés Estellés. Qui?, el poeta fill de forners que, com Enric Valor, té una presència testimonial allà, al nord, on la gent és més culta, solidària i neta. (!) Potser són proclames massa optimistes, destinades al jovent, naturalment, Maulets, col·lectius antifeixistes, gestors de casals, de projectes altruistes en favor de Salvem's, proclius a l'entusiasme per poc que els provoques, pobres, acostumats que són a rebre de tots costats (ves qui no agraeix un dolç).
Qui són, aquests Maulets i antifeixistes?, qui són?, poetes, potser?, narradors? Què pinten en aquest món d'homes importants, de banquers i tramposos, tant se val, de polítics perennes que cobren per mantenir-se fins a la mort, o que deixen hereus els fills perquè continuen rebent la soldada en canvi de perpetuar-se, hereus de la ineficàcia. Antisistema, aquells joves? No, el concepte és massa fàcil, però jo els he sentits, els he vists; en conec un que els ha escoltats, fins i tot: van al darrere de les manifestacions, són al davant de qualsevol greuge, breguen en els punts més difícils, contra el 20N fins i tot, davant govern civil, defensen els seus fins a rebre, són germans dels amics, fins que no en tanquen un i tornen a manifestar-se davant la comissaria, davant els jutjats, i a començar de bell nou. Sí, però quin ofici tenen?, què guanyen?, què aporten al sistema?, quin rendiment social afigen tantes grenyes, rastes i samarretes de proclama anticonstitucional, si no és un cos ple de blaus, de tant que reben?
No són com la majoria, és veritat, tenen un futur confús, boirós en tot cas, tampoc no són acomodats de la política, ni apareixen en els mitjans amb gaires flors, ni són premiats ni poc ni molt, cada dia que afuen per aquest país. Però fa un parell de nits van organitzar el Clam de Burjassot, i com ho van fer: van lligar en un fardell prou motius perquè la universitat hi dedique setmanes completes d'estudi, ens van explicar una lliçó, de solidesa i de rigor, d'història en tots els sentits: ens van alliçonar, per emoció, per cultura, que n’haurien omplert una setmana sencera de programació, les televisions d'aquest país. Però la televisió no és d'aquest país, cap no ho sembla, ara mateix.
La universitat n'hauria d'aprendre?, els mitjans convencionals?, les corporacions de ràdio i televisió del sistema sense estat?, fins i tot els diaris digitals entre més òrgans socials, n'haurien d'aprendre?, per la manera com van pegant els joves; i els polítics amb més raó n'haurien d'aprendre, i els moviments sindicals conformats a ser funcionaris, haurien de tornar a estudiar noves maneres. Excepte alguns representants de l'escola, i uns quants vells incombustibles (són incondicionals) que els escolten, els joves tornen a alliçonar l'acomodada societat del benestar de l'esquerra i de la dreta: de la classe obrera, l'ocupada i la desocupada, els nobles i els marginals, la classe mitjana, la mileurista, l'altra, la dels milers de funcionaris, fins i tot la dels gurús, dels filòsofs i pensadors de tantes taules redones de ràdios i tevés, la petita i la mitjana empresa incloses.
Pep Gimeno Botifarra, Cesc Freixes, Feliu Ventura, Pau Alabajos, Al Tall, la Gossa, Obrint, tan solament posaren la música d'un clam que va albirant els ulls de la victòria, imminent o no, tant se val, indeturable davant el nou país que representen, tants joves amb aquella força de viure.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015