Opinió
-
València i l'ou
Albert Dasí
08.05.2009
-
Les filles de la crisi
Andreu Barnils
05.05.2009
-
‘La millor botiga del món’
Marta Rojals
30.04.2009
-
Desxifrar el nacionalisme (II)
Joan Mir
24.04.2009
-
El conte de la lletera, segona part
Marta Rojals
21.04.2009
-
Sang per llàgrimes
Juli Peretó
20.04.2009
-
'Jordi'
David Fernàndez
15.04.2009
-
Les mares dels fills de mala mare
Josep Albinyana
08.04.2009
-
Una remor imparable
Xavi Sarrià
07.04.2009
-
Directe de fàbrica
Marta Rojals
06.04.2009
-
Entre poc i massa
Marta Rojals
30.03.2009
-
Dawkins o el pensament diamantí
Juli Peretó
26.03.2009
-
Sant Josep, són falles!
Albert Dasí
20.03.2009
Josep Albinyana
20.06.2009
Càlcul
La calculadora s'abarinta amb l'operació: ara i adés multiplique els dies per la distància, però els dígits són incapaços d'interpretar el resultat. Números, nombres... Recordes quan encara no érem digitals? Els meus dits es multiplicaven per tota la infinitud de l'esquena, per la cuixa concreta. S'exponenciaven per l'anca que volies insolent i resolien teoremes de vèrtexs femenins. Impossible de representar.
Va ser en aquell temps que un dia em vaig morir una miqueta. Un poc només. Però em va semblar que era del tot, de tant de mal que feia. Si el mirava de prop, i era inevitable fer-ho, veia com el dolor desmuntava atrotinat el passat i desmorrellava les vores finetes del futur que s'allunyava del plural. L'endemà mateix, i l'altre, i molts altres dies, les meues mans sabien encara la mida exacta de la vida, l'oval just directament proporcional a la destrossa.
El temps és també una equació amb mal geni, com la que representa el futur que ha perdut l'eficàcia. Es reprodueix tant com la resols, però almenys cicatritza operacions d'antigues llibretes d'exercicis epidèrmics. La x se n'havia anat exiliada a una matemàtica austera sense y ni exactitud, de símbols desgastats per la memòria obstinada a recordar la realitat inexistent. El passat ja no existeix, i el present viu sempre en vies d'extinció, com una fòrmula a punt de caducar en l'examen dels sentits dels altres, dels qui encara no han viscut el fracàs de la calculadora estantissa.
Baratem-la, per una frase incipient o per un dibuix transitiu. Desfem-nos-en com qui ven a pes la memòria manuscrita en fires de buidor. O travestim-la en l'àlgebra de tres dimensions, en la teoria tàctil de l'espatla quotidiana.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015