No el reconeixerà ni la mare que el va parir

Regenerador. Si hi ha cap adjectiu que hagi d'acabar destacant per damunt de tots quan parlem del procés d'independència ha de ser 'regenerador'. Uns diuen que cal fer la independència 'per canviar-ho tot'. Jo m'estimo més canviar allò que no funcioni i mantenir les coses que vagin bé i mirar si poden anar millor. Però ja ens entenem. No pensem fer tot això que hem fet i allò que encara ens resta per fer per acabar creant una 'Espanya bis'.

Sovint observo que hi ha independentistes disposats a fer aquesta 'Espanya bis' si això ha de servir per a 'eixamplar la base social'… Potser es pensen que hi ha gent que tindrà més disposició d'assumir el risc del canvi per aconseguir allò que ja tenen ara. Però em fa l'efecte que la cosa no va així.

Si la independència té sentit, més enllà de la justícia històrica, és perquè és un camí que ens ofereix la possibilitat de renovar-nos de cap a peus com a país. Ara no és el moment de fer una llista de les raons i les oportunitats de la independència. Això ja ho hem fet i ho continuarem fent. Vull remarcar aquesta idea de la independència com a finestra d'oportunitat que cal aprofitar per fer dissabte, per fer una endreça a fons dels armaris, el rebost, els prestatges, la cuina, les golfes i tota la casa en general.

La independència és una oportunitat per endreçar la casa i, fins i tot, per fer una casa nova. I quan diem això volem dir que depèn de nosaltres. Perquè es pot canviar el nom de la propietat de l'edifici i del terreny, però que la casa continuï igual de deixada i rònega. I allò que engresca tothom quan cerca un pis és veure'n la distribució i les prestacions. Esmercem-hi temps i energia, perquè això sí que serà un bon estímul per a aquells que encara dubten si volen renovar la seva vida.

La independència brindarà aquesta avinentesa de fer canvis que dèiem, però estic convençut que hi haurà canvis que vindran solets. Per exemple, la detonació del sistema de partits actual. És possible que aquest esclat tingui els primers símptomes abans i tot de la independència pròpiament dita. El procés d'independència ja ha fet estralls en formacions com ara el PSC, que no ha resistit la liquidació progressiva de la indefinició i els dobles discursos en el terreny nacional. Caldrà veure què passa a Iniciativa en les eleccions parlamentàries, però la cosa no els pinta pas gaire bé. Aquests dies veiem també com l'aliança entre CDC i Unió ja no tan sols grinyola, sinó que ha entrat en crisi i sembla que té els caragols rovellats. A Esquerra caldrà veure com es paeix un resultat electoral al setembre allunyat de la primera posició que alguns ja tenien coll avall.

I, més enllà d'aquestes eleccions, quin pot ser el futur de Convergència quan plegui el president Mas? I, encara més, tindran sentit els partits que han lligat la seva existència a la independència un cop ja tinguem l'estat? Què se'n farà, dels partits que han crescut com a oposició al sobiranisme? Hi haurà partits unionistes a la Catalunya independent?

Aquesta és una de les dificultats més grans del procés d'independència: que l'han de menar uns polítics i uns partits que saben que arrisquen la seva existència si continuen empenyent. I trobo prou lloable que, sabent-ho, continuïn fent-ho. Hem de pensar que aquesta convicció —reconeguda lluny dels micròfons per molts dirigents d'aquests partits— origina unes tensions i lluites prou importants dins els aparells i les maquinàries de col·locació. Salvant totes les distàncies, la independència és una actuació kamikaze per a determinats partits. Com més hi avancen, més a prop veuen el seu final. Entre les oportunitats que aprofitarem i les que ens regalarà el tram final del procés, ja ens podem anar preparant, perquè aquest país no el reconeixerà ni la mare que el va parir.

perecardus@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Si la independència té sentit, més enllà de la justícia històrica, és perquè és un camí que ens ofereix la possibilitat de renovar-nos de cap a peus com a país.

Salvant totes les distàncies, la independència és una actuació kamikaze per a determinats partits. Com més hi avancen, més a prop veuen el seu final.