Opinió
-
El meu mur de Berlín
Martí Estruch Axmacher
09.11.2009
-
Una nit a Xàtiva
Xavi Sarrià
06.11.2009
-
Tots els polítics són iguals?
Xavier Montanyà
05.11.2009
-
El cicle del bucle
David Fernàndez
30.10.2009
-
I tanmateix es mou
Albert Dasí
29.10.2009
-
Il·lustre senyor, jo confesso
Xavier Montanyà
26.10.2009
-
La lliçó del congrés
Josep Albinyana
23.10.2009
-
Si jo fos Millet...
Joan Roma
22.10.2009
-
La cara i la creu
Xavi Sarrià
21.10.2009
-
La síndrome de Gimferrer
Xavier Montanyà
20.10.2009
-
Ens mobilitzem prou?
Marta Rojals
15.10.2009
-
En moviment
Diego Gómez
09.10.2009
-
Obiang, el rei negre
Xavier Montanyà
08.10.2009
Diego Gómez
09.10.2009
En moviment
Valencians i valencianes ens disposem una vegada més a celebrar el 9 d’octubre, la nostra diada nacional, la nostra festa com a poble, el recordatori de la figura del rei Jaume I com a element vertebrador de la nostra història i del nostre esdevenir, passat amb la projecció del present i del futur.
De nou i d’una manera perversa, sentirem paraules, frases i discursos reivindicatius de la manera de ser dels valencians, del nostre tarannà emprenedor, de la importància de les nostres tradicions, de la nostra llengua i de la nostra cultura. I tot en boca dels nostres representants públics en un moment en què tots els valencians i valencianes sabem com es troba el pati polític. Paraules fofes que han perdut el significat i que pràcticament ja ningú no creu.
Què diria el rei En Jaume en aquesta situació? Potser rodaria algun cap? Negociaria algun pacte? Convocaria els seus consellers a un dinar per resoldre la crisi? No ho sabem amb certesa i tal vegada es fregaria els ulls en descobrir allò que dissortadament és la realitat actual del nostre país.
Una realitat i un país que necessita una segona transició. Un país on hi ha gent que continua invisible, que, desencantada o no, se sent totalment valenciana, de les comarques, de la Mediterrània, europea i d’aquest món ple de diversitat. Uns ciutadans i ciutadanes que volen posar-se en moviment per tal de superar vells paradigmes i discursos tancats que no ens porten enlloc. Uns ciutadans i ciutadanes que reivindiquem un altre Nou d’Octubre amb un rei Jaume progressista i defensor de la identitat nacional conquerida amb el sopluig del seu penó, a hores d’ara oblidat per alguns en un racó de la memòria.
Els nostres polítics actuals, a més de no dimitir i d'omplir-nos d’enganyifes i d'algun insult, s’obliden de posar en pràctica dia a dia paraules tan importants com: regeneració democràtica, política oberta a la ciutadania, transparència, participació, valors, ideologia, honestedat, innovació, progrés, canvi, país… I el que sembla una evidència en aquest actual 9 d’octubre és que hi ha una ciutadania del nostre país que no està disposada a seguir suportant aquesta gent que governa malament buscant el benefici propi, una gent que ens recorda aquells lladres que van entrar per Almansa.
En aquest Nou d’Octubre cal pensar en una revolta ciutadana. Cal recuperar la política, que sorgisca una espurna nova, viva, amb un missatge decidit adreçat a tots aquells i aquelles que es declaren progressistes del País Valencià. La ciutadania, la gent dels nostres pobles, pot i vol ser l'autèntica protagonista de la vida política valenciana. Trenquem el silenci, trenquem les barreres que ens han fet creure inamovibles i omplim de contingut una paraula que massa sovint oblidem: democràcia.
Amb la realitat actual, sembla clar que el rei Jaume seria el nostre Obama i encapçalaria aquest nou moviment. Un moviment de base cívica que vol que la política siga el que ha de ser: una eina per a solucionar els problemes i planificar el futur de la societat partint del consens i de la participació ciutadana. Un moviment que sap que hi ha temes que són científics i no poden ser qüestionats per polítics amb interessos particulars de confrontació. Un moviment que sap que existeix un altre model econòmic i productiu que no ens porta a la crisi cada cert temps com l’actual.
Aquest Nou d’Octubre hem de posar-nos en moviment. Hem de fer saó. Hem d’obrir noves portes. La societat valenciana necessita institucions que s’adapten als nous temps i milloren les condicions de vida de la ciutadania. Perquè som valencians i valencianes i perquè volem cooperar amb la resta dels pobles per construir un món nou on tots i totes puguem viure en pau i en equilibri amb els recursos naturals. És l’hora de la revolta ciutadana. És l’hora del canvi. Els valencians i valencianes tenim la clau.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015