Opinió
-
El meu mur de Berlín
Martí Estruch Axmacher
09.11.2009
-
Una nit a Xàtiva
Xavi Sarrià
06.11.2009
-
Tots els polítics són iguals?
Xavier Montanyà
05.11.2009
-
El cicle del bucle
David Fernàndez
30.10.2009
-
I tanmateix es mou
Albert Dasí
29.10.2009
-
Il·lustre senyor, jo confesso
Xavier Montanyà
26.10.2009
-
La lliçó del congrés
Josep Albinyana
23.10.2009
-
Si jo fos Millet...
Joan Roma
22.10.2009
-
La cara i la creu
Xavi Sarrià
21.10.2009
-
La síndrome de Gimferrer
Xavier Montanyà
20.10.2009
-
Ens mobilitzem prou?
Marta Rojals
15.10.2009
-
En moviment
Diego Gómez
09.10.2009
-
Obiang, el rei negre
Xavier Montanyà
08.10.2009
Xavi Sarrià
29.01.2010
Cabanyal
Hi ha un barri a València que és un antic municipi que fins el 1897 fou independent sota el nom de Poble Nou de la Mar. Hi ha un barri a València que és un entramat de carrers que s'arrengleren amables com escortant les ones d’aquesta mar. Hi ha un barri a València que és un conjunt de cases eclèctiques filles del modernisme popular. Hi ha un barri a València que és un col·lectiu de persones humils i senzilles d'arrel pescadora que conserven encara l’amor a la llengua dels avantpassats. Hi ha un barri a València que és una barreja d'ètnies i races, olors i sabors, crits i silencis que conviuen en pau. Hi ha un barri a València que és un teixit de locals plens d'història on es preparen arrossos amb aroma de sal. Hi ha un barri a València que és un teatre amb nom d'estrella on dansen marionetes que fascinen menuts i grans. Hi ha un barri a València que és una casa okupada on idees i músiques han trobat refugi als marges del magma urbà. Hi ha un barri a València que és cadascun dels mil set-cents habitatges amb històries humanes que l'ajuntament pretén enderrocar. Hi ha un barri a València que és la remor de les mobilitzacions multitudinàries que han omplert carrers, avingudes, ports i mercats. Hi ha un barri a València que és la generositat de les jornades de portes obertes en què veïns i veïnes ensenyen on viuen com a mostra d'agraïment i d'hospitalitat. Hi ha un barri a València que és la il·lusió de la gent que se l'estima i des de fa dotze anys treballa dia a dia per aturar la barbàrie que vol partir en dos la seua identitat. Hi ha un barri a València que és el cor resistent de la meua ciutat. Hi ha un barri a València que diumenge tornarà a bategar. Hi ha un barri a València que encara és poble i es diu Cabanyal.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015