Opinió

 

<57/88>

Josep Albinyana

08.09.2009

Setanta-quatre milions d’euros

Ara que s'ha acabat l'agost, el mes per excel·lència de les vacances, és el moment de tornar a la faena. O almenys ho era en uns altres anys, perquè aquesta tardor no serà poca la gent que, en comptes d'anar a treballar, haurà d'acudir a les cues de les oficines que tramiten les coses de la desocupació, via directa o via ERO més o menys temporal.
Ja ho sabem, que l'economia va d'aquella manera, que està mira'm i no em toques, i que sembla que els especialistes no sabran trobar la solució de la crisi fins l'endemà d'haver-se acabat. La indústria i el comerç del nostre país (a l'agricultura, fa dècades que li canten les absoltes) passen moments més que delicats per causa, en gran part, de la falta de capital circulant: no corren els diners per a poder pagar deutes, fer inversions industrials o simplement fer reformes a casa. El crèdit s'ha acabat. I a qui en tenia, de crèdit, li l'han retallat de manera immisericorde. Les entitats financeres han passat el forrellat de la caixa i han rodat la clau del pany.
Així les coses, hi ha empreses que passaran directament de les vacances a la liquidació, i ningú no podrà dir que l'espectacle no es veia venir. Un espectacle que serà lamentable, més encara quan veus amb quina barra es gestionen els diners públics. Ara diu que la Generalitat avalarà un préstec de 74 milions d'euros per tal que la fundació del València C. F. participe generosament en l'ampliació de capital del club. 74 milions. Quantes petites i mitjanes empreses valencianes podrien sobreviure (o millorar l'estat de salut econòmic), si la Generalitat els destinava aquests avals? Quanta gent podria mantenir el lloc de faena?
Preguntar no és ofendre, però les respostes a vegades sí que poden posar l'interrogat en un compromís. Ho podrien fer, si no fóra que els encarregats de la cosa pública valenciana es riuen de la música i dels tocadors. 74 milions.

Editorial