Opinió
-
El meu mur de Berlín
Martí Estruch Axmacher
09.11.2009
-
Una nit a Xàtiva
Xavi Sarrià
06.11.2009
-
Tots els polítics són iguals?
Xavier Montanyà
05.11.2009
-
El cicle del bucle
David Fernàndez
30.10.2009
-
I tanmateix es mou
Albert Dasí
29.10.2009
-
Il·lustre senyor, jo confesso
Xavier Montanyà
26.10.2009
-
La lliçó del congrés
Josep Albinyana
23.10.2009
-
Si jo fos Millet...
Joan Roma
22.10.2009
-
La cara i la creu
Xavi Sarrià
21.10.2009
-
La síndrome de Gimferrer
Xavier Montanyà
20.10.2009
-
Ens mobilitzem prou?
Marta Rojals
15.10.2009
-
En moviment
Diego Gómez
09.10.2009
-
Obiang, el rei negre
Xavier Montanyà
08.10.2009
Xavier Montanyà
17.09.2007
Duran (Eisenhower) Lleida
'La Guinea Equatorial i el seu president han fet un esforç per conservar la hispanitat al continent africà. En el passat, Espanya ha comès errors d’actitud política sobre la Guinea Equatorial. Crec que és el moment de començar una nova etapa política'. Semblen paraules inspirades en el peculiar colonialisme hispànic franquista. Franco i Fraga sostenien que 'Espanya mai no havia estat colonialista, sinó colonitzadora i civilitzadora de pobles', i valoraven, per damunt de tot, l’expansió de la hispanitat al continent negre. Avui continuem igual. Però, les declaracions, les va fer Josep Antoni Duran i Lleida a La Gaceta de Guinea Ecuatorial, el mes de juny, en una visita oficial a Guinea, en qualitat de president de la Comisió d’Estrangers del Congrés de Madrid. L’acompanyaven representants de tots els grups, llevat de IU-ICV, PNB i ERC. CiU hi anava per partida doble. La visita i les declaracions em semblen un insult. La idea de democràcia i sobirania no haurien de variar de significat segons el paisatge, la geografia o els interessos del petroli. A qui menteixen, als d’aquí o als d’allà?
Com devem recordar, l’any passat el dictador guineà Teodoro Obiang va venir a Espanya en visita oficial. Aleshores ja vaig donar la meva opinió en un mail_obert. (http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=2133739). No em repetiré. Les protestes de l’oposició democràtica guineana van tocar la consciència dels diputats, que el 15 de novembre van boicotar la visita d’Obiang al Congrés. Molts vam agrair aquella petita mostra de dignitat democràtica, que ens va reconfortar. Encara que fos formal i prou. Els guineans de l’exili i els qui sofreixen la dictadura van interpretar el fet com una mostra de solidaritat dels ciutadans espanyols, a través dels seus legítims representants. La premsa del règim guineà va escriure que tot era degut a diferències internes de la política espanyola. El temps li ha donat la raó. Uns quants mesos després, una delegació dels nostres representants, presidida per Duran, demana audiència i perdó al dictador africà , prometent de corregir els errors del passat. Ja gairebé era temps de vacances i aquí només vam saber que, a Duran, li havia fet mal la vacuna de la febre groga. Durant cinc dies, els van passejar pel país, van tenir converses amb tota mena de gent, inclosos els opositors permesos pel dictador. I evidentment, la premsa del règim ho va utilitzar en favor seu. Aquests dictadors sàtrapes, àmpliament denunciats per violació de drets humans i corrupció, aprofiten aquestes visites per refermar-se en el poder, desmentir les acusacions que reben i perseverar en la seva línia de benevolència i d'amor al poble. Vull recordar una dada d’Amnistia Internacional. Entre el 2000 i el 2005, anys en què el negoci del petroli va enriquir immensament Obiang i el seu cercle de poder, l’esperança de vida de la gent va disminuir dels quaranta-nou anys als quaranta-tres. A més riquesa, més misèria, més malaltia, més mort.
La visita dels parlamentaris espanyols és una doble traïció. A la sobirania del parlament de l’estat espanyol, que es va oposar a la presència d’Obiang al recinte. I a les víctimes de la dictadura guineana, perquè en debilita la capacitat de protestar, alhora que reforça el poder de la dictadura. Quan Dwight Eisenhower va visitar Franco a Madrid l’any 1959, el va legitimar internacionalment, per quinze anys més, fins a la mort. Salvant les distàncies, això mateix ha fet ara Duran, que no és president, però que sembla que es cregui ministre. I cosa pitjor, ha invocat l’hispanisme africanista dels franquistes. És mentida. L’única cosa que sap Obiang d’hispanitat és allò que li van ensenyar a l’Acadèmia Militar de Saragossa. Tant ell, com el dictador anterior, el seu oncle Francisco Macías, han fet tots els esforços per a anihilar els opositors, els intel·lectuals, l’educació i la cultura. Potser deuen conservar, això sí, el record de Marujita Diaz amb tanga. Poca cosa més.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015