Opinió
-
El meu mur de Berlín
Martí Estruch Axmacher
09.11.2009
-
Una nit a Xàtiva
Xavi Sarrià
06.11.2009
-
Tots els polítics són iguals?
Xavier Montanyà
05.11.2009
-
El cicle del bucle
David Fernàndez
30.10.2009
-
I tanmateix es mou
Albert Dasí
29.10.2009
-
Il·lustre senyor, jo confesso
Xavier Montanyà
26.10.2009
-
La lliçó del congrés
Josep Albinyana
23.10.2009
-
Si jo fos Millet...
Joan Roma
22.10.2009
-
La cara i la creu
Xavi Sarrià
21.10.2009
-
La síndrome de Gimferrer
Xavier Montanyà
20.10.2009
-
Ens mobilitzem prou?
Marta Rojals
15.10.2009
-
En moviment
Diego Gómez
09.10.2009
-
Obiang, el rei negre
Xavier Montanyà
08.10.2009
Xavier Montanyà
29.12.2006
L'or negre de la mort (Segona part)
'A qualsevol poble que se sotmeti voluntàriament a la "humiliació diària de la por" l’home mor', va escriure el Premi Nobel de Literatura nigerià Wole Soyinka, represaliat, empresonat, exiliat en èpoques diverses i veu destacada de la dissidència. Aquestes paraules defineixen l’actitud dels nigerians, que abans vivien sota l’opressió colonial i, ara, sota la corrupció dels seus governants, titelles manipulats per les multinacionals del petroli, principalment l’anglo-neerlandesa Shell, que va accedir a l’explotació dels recursos petroliers per pura lògica colonial: l’herència. Si Nigèria era de la Corona britànica, ara és de la Shell. En bona mesura, les descolonitzacions van consistir a mantenir l’explotació econòmica dels territoris colonials per control directe de les empreses, sense que els governs i les metròpolis fessin d’intermediaris. La descolonització, a molts països, va ser un canvi semàntic: l’abolició de les paraules (colònia, metròpoli), que feien nosa a l’ONU, per a continuar perfeccionant i sofisticant els mecanisme d’explotació dels recursos naturals africans, amb noves superstructures de cobertura i d'impunitat. Malgrat la força implacable del poder, i més encara si és corrupte i multimilionari, els nigerians hi planten cara. 'En defensa d’aquesta terra, d’aquest aire i d'aquest cel que varen formar la nostra visió, més enllà de les línies marcades pels amos d’un passat colonial, o marcades, una altra volta, per la ràbia instintiva dels violats, cadascú de nosaltres partim vers un destí diferent', ha escrit Wole Soyinka.
Una de les especulacions que s’han publicat arran de l’explosió de fa dos dies és que es pot ser un acte terrorista. Ja ha sortit la paraula màgica. Allò que ho justificaria tot: la repressió, la militarització de la zona i la col·laboració armada internacional. És allò que convindria a la Shell i al govern, però la sospita té tota la pinta de ser una manipulació. De sabotatges, se’n fan, sí, i de segrestos i assassinats, però cap activista amb ús de raó no faria petar un oleoducte que passa per un dels barris més populars de Lagos. Els pobles del delta del Níger fa temps que es defensen. Nigèria és el país més poblat de l’Àfrica. Hi ha 100 milions d’habitants i 250 ètnies. L’intent de secessió dels ibos (Biafra, 1967) va desencadenar una guerra de trenta-tres mesos, amb més d’un milió de morts. Els ogoni, per exemple, una tribu petita del delta, camperols i pescadors pacífics, han vist morir la terra i l’aigua dels avantpassats, podrida per culpa dels residus del petroli. La terra ogoni fa pudor de sofre, les aigües són contaminades per les fuites de petroli i, de nit, les flames de color taronja de les erupcions de gas cremen el cel. L’infern al paradís. Els ogoni sempre s’han queixat del desastre ecològic que ha causat la Shell. L’escriptor Ken Saro-Wiwa, un dels capdavanters del moviment, va morir penjat a la presó de Port Harcourt, l’any 1995, per haver encapçalat el moviment de protesta pacífica dels ogoni. Tenia cinquanta-quatre anys i el van detenir, jutjar i executar basant-se en acusacions falses.
El grup que ara dona més maldecaps al govern i a la Shell és el Moviment d’Emancipació del Delta del Níger (MEND), que es diu separatista i defensor dels interessos dels ijaw, l’ètnia majoritària del delta i la quarta del país, amb 14 milions d’individus. Aquests activistes realitzen accions de sabotatge contra els interessos de la Shell i els seus treballadors. També duen a terme segrestos i demanen rescats milionaris per a comprar armes i compensar les pèrdues degudes a la contaminació de l’aigua i de la terra. Els ijaw dominen els immensos manglars del delta, sembla que tenen armament modern i sofisticat, i el suport de polítics i militars de la zona, probablement també ijaw, implicats en el contraban. L’exèrcit hi intervé amb dificultats. És un cos fàcilment corruptible i no es mou amb comoditat pel laberint de manglars i aiguamolls. Les companyies petrolieres se’n queixen, i demanen mà dura al govern nigerià, que es troba collat, perquè si la Shell decideix, per seguretat, de reduir la producció, el govern, ells, cobraran menys. L’augment progressiu de la violència i de la tensió latent al delta del Níger és preocupant. És una àrea d’alt risc, en què no manquen, per a acabar-ho d’adobar, pugnes interètniques pel control de les zones petrolieres. En cas de conflicte greu, als ulls del món, i gràcies al cínic consens internacional, les disputes ètniques seran la causa i l’explicació d’una matança genocida. L’estratègia no és nova. Dada important: l’any 2007 hi haurà eleccions per la presidència del país. Tota la tensió per possibles canvis en el repartiment del pastís pot revertir al delta. Qualsevol espurna pot provocar una catàstrofe monumental. És ben fàcil.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015