Boicot al partit Guinea-Espanya

Dissabte, 16 de novembre, la selecció de futbol espanyola jugarà un partit amistós a Malabo, contra la selecció de Guinea Equatorial. Que 'la Roja', campiona del món, jugui amb una selecció tan insignificant com la de l'ex-colònia espanyola no té cap interès esportiu, ni com a espectacle. Seria incomprensible, si no sabéssim que al dictador Obiang li encanta el maquillatge internacional. De tot allò que roba al seu poble, no l'importa pagar què sigui per satisfer els seus capricis. La Federació Espanyola ha dit que no cobrarà. Si és cert, per què fa aquest obsequi al dictador? Dubto molt que no n'obtinguin res en canvi. Si hi ha al món un milió de maneres de pagar, legalment o il·legalment, els 'lobbies' que treballen per als Obiang les saben totes. I més. Què en traurà, la federació o els seus intermediaris, de fer el numeret davant el sàtrapa? Mai no ho sabrem. Aquí la corrupció del futbol i els negocis que l'envolten són intocables. Més que els dels Borbons.

El gran triomfador del partit serà Teodoro Obiang. El gran perdedor serà el poble guineà reprimit i espoliat. I també els jugadors, inclosos els del Barça. Demostraran que, si convé, es disfressen de bufons i fan tombarelles i saltirons davant de qualsevol mafiós, criminal o delinqüent internacional. 'Drets humans? Què té a veure el futbol, amb els drets humans?', pensaran ells. Molt en la línia d'un vell ministre d'Obiang, que va dir a una delegació de les Nacions Unides: 'Drets humans? Què hi té a veure la democràcia, amb els drets humans?'

Robar, comprar, subornar... Són els passatemps favorits dels Obiang. Per ells, això de 'la Roja' és un joc de nens. EGJustice i l'artista Ramon Esono han fet un vídeo sobre els maldecaps judicials del fill predilecte, l'inefable Teodorín, vice-president, senador i aspirant a la presidència. El podeu veure ací. La seva darrera gesta ha estat una exposició de relíquies de Michael Jackson, que ha adquirit a preus milionaris. Inclòs el guant de cristall de la gira 'Bad', objecte d'un dels seus darrers litigis judicials als EUA. El fill ha sortit com el pare, que va arribar a comprar la UNESCO per instituir el premi Teodoro Obiang de Ciències de la Vida, el màxim exponent del cinisme tractant-se d'un repressor sense escrúpols, àmpliament denunciat per tortures, execucions i morts sota custòdia.

Els jugadors del Barça farien ben fet de no participar en aquest partit de propaganda del dictador. O d'aprofitar-lo per denunciar aquell règim. Que sàpiguen que més enllà de l'estadi i del fantasmal barri de luxe on viuran hi ha els guineans, la majoria dels quals viuen sense aigua corrent, ni electricitat, ni clavegueram. Sense llibertat ni un mínim digne d'accés a una educació o una sanitat públiques. Als jugadors, a l'afecció futbolística i als periodistes esportius, convé recordar-los que l'any 2011 el parlament va aprovar per unanimitat una resolució de suport a l'obertura d'un procés democràtic a Guinea 'que superi la dictadura de Teodoro Obiang i finalitzi la repressió i la vulneració dels drets fonamentals'. S'especificava la conveniència 'd'evitar donar suport al règim dictatorial i corrupte del general Obiang' i traslladava a la Generalitat, al govern espanyol i a la Unió Europea la necessitat de dur a terme 'les actuacions polítiques i diplomàtiques pertinents per a l'establiment d'un estat democràtic, de dret i social'.

No crec que aquest partit serveixi per a alliberar el poble guineà de la dictadura, sinó més aviat per a consolidar-la una mica més.

Els periodistes d'esports que seran convidats al partit i a gaudir de les delícies de Guinea, àpats i festes de luxe, haurien de tenir present que Obiang, als periodistes, ens ha denegat el visat d'entrada sovint, sobretot quan hi ha esdeveniments que no li convenen, com ara eleccions, que sol guanyar sempre per més del 90% dels vots. Actualment al país hi ha grans restriccions per a la llibertat d'expressió i els periodistes crítics hi són amenaçats i detinguts. El govern ha blocat l'accés a les webs de l'oposició, a Facebook, a Twitter i a uns quants diaris internacionals.

Anar-hi de convidat, ara que al dictador li interessa, és col·laborar amb els seus capricis, ignorar la voluntat del parlament i menystenir els sacrificis de tanta gent que hi és perseguida i amenaçada.

PS: Hom recull signatures de protesta. Aquesta carta, l'ha posada en circulació Weja Chicampo, cap del Moviment per l'Autodeterminació de l'Illa de Bioko (MAIB).

xavier.montanya@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

El gran triomfador del partit serà Teodoro Obiang. El gran perdedor serà el poble guineà, reprimit i espoliat. I també els jugadors, inclosos els del Barça.