Opinió

 

<43/88>

Xavier Montanyà

12.04.2013

L'avvocato del capo di tutti capi

Ho sabem pels films. La Cosa Nostra és piramidal. Al vèrtex hi ha el 'Capo di tutti capi'. Déu. Controla tot el territori. Ho sap tot, dels vius i dels morts. Els deutes d'honor pendents i, sobretot, els favors que li deuen a ell i a la 'família'. S'aprofita de les tensions entre els 'padrins', els seus apoderats a cada territori. Administra el present i planifica el futur, segons la tradició siciliana.


Un dia la justícia gosa amenaçar el 'Capo di tutti capi'. O algú de la seva sang. Els peons i les torres poden sacrificar-se per a netejar la imatge, però, sigui com sigui, cal preservar la integritat dels alfils, els cavalls o la reina. Si cauen, el rei queda al ras. Quan l'afer és molt gros, el 'capo' se serveix dels subalterns. Utilitza els favors que li deuen els padrins dels barris. Per desviar l'atenció, o repartir, públicament, la mala premsa.


Llavors surt a escena una figura clau de totes les famílies: 'l'avvocato', l'advocat. Ell s'encarrega dels afers legals, i de defensar legalment el padrí, que, amb els seus fills, porta els il·legals: el joc, la droga, l'emblanquiment de capital, la construcció, l'especulació immobiliària, l'evasió fiscal. Negocis, tots, fruit del domini que la Família exerceix sobre polítics, banquers i mitjans de comunicació. L'evolució del gènere ens ensenya que allò que abans es resolia amb metrallaments i dinamita, ara es fa als tribunals, on la família també té ancoratges. D'aquí ve que la figura de l'advocat sigui decisiva. Cada dia més.


'L'avvocato' no pot ser qualsevol. És home de maneres educades i elegants, colònia cara i somriure d'orella a orella. De vestit, camisa i sabates fets a mida. Es mou amb delicadesa i subtilitat pels palaus del poder, els tribunals, la borsa. També pels palaus de la música i de la cultura. Al matí, pot inundar de diner negre el mercat borsari oriental, hipotecar quatre gratacels a Manhattan i enfonsar dues companyies d'aviació. A la tarda, ballar una tarantel·la en un casament de Little Italy. I a la nit, escoltar Wagner amb cara d'èxtasi. 


De vegades, ha participat en la redacció de les lleis. Fins i tot, pot haver fet carrera política, sempre amb vista a l'ampliació territorial dels 'business' de la Família. Li deuen favors a tot arreu.


Molt sovint, 'l'avvocato', ambiciós com una mala cosa, tota la vida frustrat perquè mai no podrà arribar a ser el padrí local, sol ser immensament servil amb el 'capo di tutti capi'. Sap que la recompensa anirà més enllà d'allò que hagi pogut oferir-li mai la seva família. 


Al seu torn, el 'capo' sap que qui millor el defensarà serà un convers, frustrat, ben informat i cec d'ambició. És escrit amb sang en la tradició.


L'advocat per excel·lència és Robert Duvall (Tom Hagen), l'avvocato de Marlon Brando (Don Vito Corleone). La resta són imitacions provincianes. Solen intentar assemblar-s'hi per la calba, els ulls de tita i el somriure, però són més lletjos en l'aspecte físic; i més cínics, èticament. 


Els films ensenyen que per saber-ho tot, absolutament tot, cal investigar a fons 'l'avvocato'. És la clau de volta de la trama. L'advocat és l'objectiu. Però em fa l'efecte que, en els nostres escacs, s'enroquen els cavalls i tot.

Editorial