Viatge al passat

Diu que la història es va convertir en una pilota de tennis petita i manejable. La pilota, d'un groc brillant, va topar contra una paret, la sentència del Tribunal Constitucional, i va sortir rebotada contra direcció. Ençà d'aleshores la nostra història recula en el temps. És molt curiós de veure.

La pilota de tennis no va tardar ni un dia en viatjar trenta anys enrere i tots plegats ens vam trobar als anys vuitanta. Transició espanyola pura i dura. Un home, Jordi Pujol, va veure-ho ràpidament: 'Calla', va dir-se, 'ara que hi torno a passar, esmenaré un error que vaig cometre aleshores.' I sí, sí, va baixar del ruc i va dir (ell!) que no fessim cas de la constitució espanyola. La gent, però, ja ho sabia tot això i van optar per agafar un camí complementari: així van ver fora el president del país, José Montilla, de la manifestació de l'estatut del 2010 i durant l'any 2011 van celebrar referèndums sobre la independència a centenars de pobles sense el recolzament únic dels partits. No deixar-ho tot en mans del polítics és una lliçó de la transició espanyola que finalment vam aprendre fa dos anys.

L'any passat la pilota de tennis va continuar el seu viatge enrere i ens va transportar al franquisme: José Ignacio Wert, l'emigració en massa, la Cospedal amb mantellina i un gallec al poder. T'ho expliquen i no t'ho creus. Doncs davant d'aquest panorama els catalans van prohibir els toros els 365 dies de l'any i van formar un parlament de majoria independentista. Les lliçons apreses del passat, ja ho veieu, són a l'ordre del dia.

L'any 2013 el viatge enrere continua i hores d'ara tot plegat fa una pinta de segle XIX que tomba. El Bárcenas, el PP, i els sobres de diner negre recorden escandalosament el segle XIX. Qualsevol dia d'aquests veurem el Sagasta per la televisió i ves que no ens caigui a sobre la República espanyola com al segle XIX. Okhu. En fi, aquest 2013 també és possible que alguns aprofitin el moment i endeguin cooperatives per tot el país: serà un intent d'esmenar la Revolució Industrial de fa dos segles.

L'any 2014, en el nostre incansable viatge al passat, reviurem el segle XVIII, concretament el 1714. Tindrem l'enemic format davant nostre i serà el moment de veure qui guanya la partida. Si ho fem nosaltres, serem independents, sí, però la història continuarà la seva marxa enrere, el seu inexorable viatge al passat. 

Així el 2015 reviurem la guerra dels Segadors, el 2016 la Revolta de Germanies, el 2017 descobrirem Amèrica i així anar fent fins que amb sort, i molts rucs, l'any 2022 arribarem al segle X, quan Catalunya va néixer. Aquell any la pilota de tennis petita, manejable, i d'un color brillant, arribarà botant fins al casc antic de Barcelona. Allà una noia bonica, preciosa, de pits lletosos, l'espera amb una raqueta a la mà. La noia, que es diu Emma de Barcelona, situa bé les cames, espera que la pilota faci el darrer bot, i finalment li endinya un revés potentíssim, descomunal. La noia, segura d'ella mateixa, es gira per saludar son pare, un home de barba hirsuta, molt pelut. L'home somriu per fora però per dins no se'n sap avenir, és l'eufòria total: la pilota torna anar endavant !

andreu.barnils@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

La noia, que es diu Emma de Barcelona, va amb una raqueta a la mà.